Punt i a part o cortina de fum

“He decidit continuar, seguir amb més força encara al capdavant de la presidència del Govern d’Espanya. Aquesta decisió no suposa un punt i seguit, és un punt i a part, li ho garanteixo.” Aquesta va ser la decisió que va fer pública ahir Pedro Sánchez a les 11.00 hores del matí. Una cridòria de celebració es va escoltar al complex presidencial de la Moncloa. “Només hi ha una manera de revertir aquesta situació: que la majoria social, com ha fet aquests cinc dies, es mobilitzi en una aposta decidida per la dignitat i el sentit comú, posant fre a la política de la vergonya que fa massa temps que patim. O diem prou, o aquesta degradació de la vida pública determinarà el nostre futur, condemnant-nos com a país”, va afegir. La maquinària que ha desplegat el PSOE aquests dies, convertint el comitè federal en una onada d’exaltació cap a la seua figura i continuïtat, declaracions públiques en mitjans i actes convidant-lo a seguir, la manera de comunicar-se amb ell a causa de l’aïllament que mantenia Sánchez i les diferents manifestacions buscaven pressionar i capgirar l’escenari. Sánchez, que va meditar només amb la seua família aquests dies, torna a fer un gir de guió i, després d’aquest inèdit parèntesi en la política espanyola, continuarà. Fa 10 anys, Begoña Gómez també va ser una figura determinant en la seua decisió de tornar a presentar batalla per liderar el PSOE. “La meua dona i jo sabem que aquesta campanya de descrèdit no pararà. Fa 10 anys que la patim. Podem contra ella.” “Per molt alt que sigui, no hi ha honor que justifiqui el sofriment injust de les persones que un més estima i respecta i veure com s’intenta destruir la seua dignitat sense el més mínim fonament” és una de les frases que va voler deixar escrita Sánchez. Les reaccions no es van fer esperar i PP i Vox van qualificar la compareixença de “comèdia” o “estratègia”. Pel que fa als partits que recolzen la majoria progressista del Congrés, comprensió i suport de Sumar i la part catalana de Podem, i crítiques d’alt voltatge de l’exlíder del fundador defenestrat d’aquest partit, Pablo Iglesias, que va qualificar de “ridícul” el guió del primer secretari del PSOE. Quant als partits independentistes catalans, ERC i Junts també veuen ganes d’incidir en els resultats de les catalanes del pròxim 12-M, ja que Catalunya és la gran oportunitat que li queda al PSOE per governar en una de les nacionalitats històriques o de pes econòmic i polític. La nostra opinió és que, sigui només una tàctica o un embafament del lawfare, el que veritablement importa són les conseqüències que tindrà el seu envit a l’Estat espanyol. Si realment la seua intenció és modernitzar i democratitzar òrgans de l’estat que encara viuen en el postfranquisme, obrir les finestres i netejar les clavegueres, benvinguda sigui la maniobra. Si és només una estratègia més, de ben segur que serà l’última, perquè a la pròxima ja ningú se’l creurà.