Togues i sotanes
La Conferència Episcopal Espanyola va demanar divendres eleccions anticipades davant de la corrupció que ha posat al caire de l’abisme el govern de Pedro Sánchez. No les va demanar quan la corrupció va posar contra les cordes el PP fins al punt de provocar l’única moció de censura exitosa de la democràcia espanyola. Significativament, aquesta aparent contradicció no sorprèn gairebé ningú. A l’Església li agrada ficar-se en política. Feia una dècada que no ho feia, coincidint amb el papat de Francesc, i amb la mort del jesuïta argentí sembla haver-se allistat al “qui pot fer, que faci” de José María Aznar, una consigna que està a punt d’asseure al banc dels acusats tot un fiscal general per una suposada filtració. La veritat és que sembla un esforç sens dubte excessiu per fer caure un govern socialista que amb el cas Cerdán ha demostrat que en té prou i de sobres per enfonsar-se ell solet. És possible que en la posició de la Conferència Episcopal Espanyola no hi hagi només un indissimulat suport al que demanen el PP i Vox. També hi ha la possibilitat que el seu interès estigui relacionat, com ha assenyalat el ministre Bolaños, amb la intenció de buscar el final dels debats sobre la reparació de les víctimes d’abusos en el si de l’Església o evitar la tipificació com a delicte de les anomenades teràpies de conversió.
En tot cas, la Conferència Episcopal no ha deixat de ser present en la política espanyola malgrat que amb la democràcia l’estat es va convertir en laic. A la seua influència es va deure, fa ara exactament 30 anys, la decisió del Vaticà de treure al bisbat de Lleida les parròquies de la Franja, cosa que va provocar el conflicte per l’art que tres dècades després encara cueja i que divendres va provocar una dimissió al Museu de Lleida per la posició de la Generalitat davant del trasllat de les pintures murals de Sixena del MNAC i el risc que l’operació comporta per a aquest patrimoni. En certes qüestions polítiques, togues i sotanes s’entenen a la primera.
El minaret de Seròs
La imatge del minaret de Seròs que donàvem a conèixer en la nostra edició d’ahir té la bellesa que atorga el pes d’una història que remet potser de la nostra tradició. Els conversos, moriscos i jueus, al practicar les seues creences en secret a les seues cases, van crear un concepte de religió íntima que va crear dos de les millors expressions de la humanitat, la poesia mística de Juan de la Cruz i Teresa d’Àvila i la polifonia de Tomás Luis de Victoria i Cristóbal de Morales. Els populismes racistes i ignorants de l’actual extrema dreta estan als antípodes d’això: de dos de les més grans creacions de la història d’Occident. Déu-n’hi-do.
