Pla local de seguretat de Lleida: una oportunitat malbaratada?

Ahir la Junta Local de Seguretat de Lleida va aprovar el ‘Pla local de seguretat de Lleida 2024-2028. Model de proximitat. Amb perspectiva de gènere’, proposat pel paer en cap de Lleida, que és el president de la Junta. El títol del document no pot ser més desafortunat, perquè, al nostre entendre, no reuneix els elements essencials per considerar-lo, amb propietat i rigor, un pla local de seguretat; perquè no es basa en un model de seguretat de proximitat i perquè la perspectiva de gènere que s’hi incorpora és del tot insuficient.

Per això vàrem demanar a la regidora de Seguretat que retirés la proposta, la revisés en profunditat i n’elaborés una de nova, més treballada i consensuada. La resposta ens la va donar en català, però el sentit del que ens va dir ens va recordar aquella expressió del castellà antic: “Sostenella y no enmendalla”. Afortunadament, la Junta Local de Seguretat l’ha aprovat, però, com diria Gila, “solo un poco”, perquè l’ha aprovat com un document obert, que caldrà revisar. Més enllà de les mancances i deficiències del Pla (per si soles suficients per retirar-lo i revisar-lo), aquest, tal com s’ha aprovat, suposa, al nostre entendre, la consolidació en un document oficial de la visió conservadora i punitiva que l’alcalde Larrosa té de la seguretat ciutadana. No hi ha l’aposta per un model de seguretat integral de les persones, com defensem les forces progressistes. Ans al contrari, el Pla de l’alcalde es basa en la visió tradicional i conservadora, que associa exclusivament inseguretat amb delictes i que considera els conflictes de convivència (que hi són) com a supòsits d’inseguretat ciutadana. Tampoc hi ha al pla l’aposta per un model de seguretat de proximitat. Hi ha, en tot i cas i de manera molt imprecisa, l’aposta necessària, però insuficient, de reforçar la unitat de proximitat de la Guàrdia Urbana, que no és el mateix. Nosaltres apostem per una orientació clara i decidida del Pla per bastir un model de seguretat comunitària, més que de proximitat, basada en la idea que la seguretat ciutadana no es pot aconseguir amb mesures únicament punitives i policials, sinó que cal, alhora, abordar les causes profundes de la delinqüència i la inseguretat. Calen recursos i mesures policials? Sí, però també recursos i mesures que promoguin la inclusió social, la igualtat d’oportunitats, així com la prevenció i la resolució pacífica dels conflictes. I si parlem de la incorporació de la perspectiva de gènere al Pla, la decepció és tan gran com les falses expectatives generades per la regidora de Seguretat. 

Malgrat el que se’ns ha dit, el Pla es queda, en aquest àmbit, en bones intencions i en alguns retocs de maquillatge, com ara desagregar algunes dades per sexe. Hi ha mancances molt greus, com ara l’absència absoluta al Pla de la seguretat de les dones als espais privats o la manca de propostes d’estratègies contra les violències masclistes, per intervenir en l’espai públic i fomentar la convivència, per visualitzar el fenomen de la violència contra les dones, per complementar i contextualitzar a la nostra ciutat la informació de què disposen sobre la violència masclista, per identificar i detectar situacions de violència contra les dones.. En definitiva, les propostes del pla difícilment serviran per reduir les violències contra les dones. Malgrat el que ens dirà l’alcalde i la seva regidoria de Seguretat, el cert és que, parlant amb rigor, continuem sense tenir un pla local de seguretat. Tenim un document obert que caldrà revisar en profunditat, esperant que generi molt més consens del que ha generat fins ara. Per això, encara som a temps d’evitar malbaratar l’oportunitat de fer del Pla local de seguretat una eina eficaç per millorar la seguretat a la nostra ciutat. Els regidors i regidores republicanes ens posem a la disposició de la regidora de Seguretat, Mobilitat i Civisme per iniciar, des del minut zero, la revisió i millora del Pla.