Per què la lluna es tenyirà de roig durant l’eclipsi lunar de divendres?
Aquest fenomen astronòmic, que no es produïa des de 2022, podrà observar-se entre el 13 i 14 de març quan el nostre satèl·lit travessi l’umbre terrestre

Imatge d’arxiu d’un eclipsi.
Un impressionant espectacle astronòmic s’aproxima aquesta setmana. Després de més de dos anys d’espera, podrem presenciar un eclipsi lunar total durant la transició de la nit del 13 de març al matí del 14, depenent de la zona horària en la qual ens trobem. Aquest fenomen, que no es produïa des de 2022, es caracteritza perquè la Lluna travessarà completament l’ombra de la Terra, adoptant el seu característic to vermellós que ha fascinat observadors del cel durant mil·lennis.
Durant aquest eclipsi, el nostre satèl·lit natural experimentarà una transformació cromàtica espectacular en adquirir tonalitats que van des del taronja fins el roig intens, el que ha portat a popularitzar el terme 'lluna de sang' per referir-se a aquest tipus d’esdeveniments. Aquest canvi de color no és casualitat ni fenomen místic, sinó el resultat de complexos processos físics relacionats amb la refracció de la llum solar a través de l’atmosfera terrestre, que filtren determinades longituds d’ona i permeten que només certs colors assoleixin la superfície lunar.
Per què la Lluna es tenyeix de roig durant un eclipsi total?
Per entendre per què contemplem una Lluna vermellosa durant un eclipsi total, primer hem de distingir entre els diferents tipus d’eclipsis lunars que hi ha. Els eclipsis penombrals tenen lloc quan la Lluna plena ingressa a l’ombra exterior més difusa de la Terra (penombra), produint només una lleugera disminució de la brillantor lunar, gairebé imperceptible per a observadors casuals.
Per la seua part, els eclipsis parcials es produeixen quan només una porció de la Lluna travessa l’umbre (ombra central) terrestre, mentre que la resta roman en la penombra. En aquests casos, podem apreciar com una part del nostre satèl·lit s’enfosqueix considerablement, mentre que la resta manté la seua lluminositat habitual.
Tanmateix, el protagonista d’aquesta setmana serà un eclipsi lunar total, fenomen que es produeix quan la Lluna travessa completament l’umbre de la Terra. Al contrari del que podríem pensar inicialment, durant aquests esdeveniments la Lluna no desapareix completament de la nostra vista ni es torna negra, sinó que adquireix aquest característic color vermellós-ataronjat que tant ens meravella.
El paper crucial de l’atmosfera terrestre
El motiu pel qual la Lluna no es torna completament negra durant un eclipsi total és fascinant. Malgrat que la Terra bloqueja la llum solar directa, la nostra atmosfera actua com un gegantí prisma que doblega, filtra i refracta aquesta llum. En aquest procés, les longituds d’ona més curtes (blaus i violetes) es dispersen més fàcilment mitjançant un fenomen conegut com a dispersió de Rayleigh, mentre que les longituds més llargues (roges i taronges) aconsegueixen travessar la nostra atmosfera i assolir la superfície lunar.
Aquest mateix efecte és el responsable que vegem les albes i capvespres en tons vermellosos i ataronjats. Quan el Sol està sota en l’horitzó, la seua llum ha de travessar una quantitat d’atmosfera més gran, la qual cosa provoca que les tonalitats blaves es dispersin i només arribin als nostres ulls els tons més càlids de l’espectre visible.
Factors que influeixen en la intensitat del color
La tonalitat exacta que adoptarà la Lluna durant l’eclipsi total varia depenent de les condicions atmosfèriques terrestres en aquell moment. La presència de pols, contaminació o cendra volcànica en l’estratosfera pot modificar significativament el color percebut. Per exemple, després de grans erupcions volcàniques, la Lluna pot adquirir un to roig molt més intens a causa de les partícules addicionals suspeses en l’atmosfera que filtren encara més la llum.
Com a dada curiosa, si la Terra manqués d’atmosfera, la Lluna simplement desapareixeria de la nostra vista durant un eclipsi total, ja que no hi hauria cap mecanisme que permetés a la llum solar arribar fins ella. Per tant, aquesta tonalitat vermellosa que podrem admirar entre el 13 i 14 de març és, en realitat, un testimoni visual de l’existència de la nostra atmosfera.
On i quan observar l’eclipsi lunar total?
A Espanya, l’eclipsi serà parcialment visible durant les primeres hores de la matinada del 14 de març. Les millors zones per a la seua observació completa seran Amèrica del Nord, Amèrica Central i parts d’Amèrica del Sud, així com algunes regions del Pacífic. Per als observadors espanyols, el fenomen començarà quan la Lluna ja sigui pròxima a l’horitzó occidental, per la qual cosa es recomana buscar ubicacions amb bona visibilitat cap a l’oest.
Els horaris exactes varien segons la ubicació geogràfica, però a la península ibèrica la fase parcial començarà aproximadament a les 04:53 hores, mentre que la fase total no serà visible completa a causa que la Lluna s’ocultarà per l’horitzó abans que finalitzi l’esdeveniment.
Recomanacions per fotografiar l’eclipsi lunar
A diferència dels eclipsis solars, els lunars poden observar-se a simple vista sense necessitat de protecció ocular especial. Per als qui desitgin fotografiar el fenomen, els experts recomanen utilitzar un trípode per evitar trepidacions, objectius amb focal llarga (almenys 200mm) per captar detalls de la superfície lunar, i experimentar amb diferents velocitats d’obturació i sensibilitats ISO per adaptar-se als canvis de lluminositat durant les diferents fases de l’eclipsi.
Aquest eclipsi lunar total ens ofereix una oportunitat única per connectar amb un dels espectacles més fascinants que ens brinda el nostre sistema solar, permetent-nos contemplar com les lleis de la física transformen temporalment l’aspecte del nostre satèl·lit natural en un globus vermellós suspès al firmament nocturn.