Gallines 'sense papers' a Catalunya: aquestes són les multes per tenir-les sense registrar encara que siguin d’autoconsum

Tenir gallines a casa podria portar multes d’entre 600 i 3.000 euros si no es compleix amb el registre obligatori establert per la nova normativa. Des del passat 1 de gener de 2024, amb l’entrada en vigor de dos articles del Reial Decret 637/2021, tots els propietaris de petits galliners domèstics han de comunicar oficialment la tinença d’aquestes aus i respectar els límits establerts: un màxim de 30 gallines ponedores o 50 pollastres d’engreixament. Aquesta mesura busca garantir un control sanitari en explotacions d’autoconsum que fins ara mancaven de regulació específica.

El fenomen de les gallines casolanes ha experimentat un notable creixement a moltes regions espanyoles, especialment en zones rurals i periurbanes on els propietaris aprofiten les seues parcel·les per instal·lar petits corrals. La recent crisi de preus al mercat d’ous, agreujada per la incidència de la grip aviària, ha incentivat moltes famílies a apostar per aquesta opció com a alternativa per obtenir ous casolans de qualitat. No obstant, el que per a molts representa una via d’autoproveïment i connexió amb la naturalesa, ara requereix complir tràmits administratius per evitar possibles sancions.

Requisits legals per tenir gallines a casa

Encara que les explotacions destinades a l’autoconsum no requereixen una autorització prèvia com les ramaderes convencionals, la normativa estableix clarament l’obligació de comunicar la seua existència i registrar els animals. 

Així mateix, els propietaris han de designar un veterinari de referència que pugui intervenir en cas que sorgeixi algun problema sanitari, mesura fonamental per prevenir i controlar possibles brots de malalties avícoles.

Justificació de la mesura sanitària

Des de les autoritats sanitàries i el sector veterinari defensen la necessitat d’aquestes mesures de control. Els petits galliners domèstics, encara que semblin inofensius, poden convertir-se en focus de malalties avícoles si no es mantenen els adequats controls sanitaris. La grip aviària, la salmonel·losi i altres patologies poden propagar-se ràpidament si no existeix un registre i seguiment adequat de totes les aus, independentment de la mida de l’explotació.

El sistema de registre permet crear un mapa de distribució d’ocells de corral a tot el territori nacional, facilitant la intervenció ràpida en cas de brots epidèmics. A més, contribueix a garantir la traçabilitat a la producció d’aliments, fins i tot quan aquests estan destinats exclusivament a l’autoconsum.

La normativa contempla certa flexibilitat en la seua aplicació inicial, podent rebre un apercebiment en lloc de la sanció econòmica per a aquells propietaris que desconeguin l’obligació de registre. No obstant, la reincidència o la negativa a regularitzar la situació podria derivar en les multes establertes.

Com registrar correctament les gallines?

El procés de registre de gallines per a autoconsum es realitza a través de les conselleries d’agricultura i ramaderia de cada comunitat autònoma. Els propietaris han de presentar una declaració indicant el nombre d’aus que posseeixen, la seua ubicació exacta i les mesures sanitàries aplicades. A més, és necessari designar un veterinari responsable que pugui certificar l’estat sanitari dels animals i actuar en cas d’emergència.

El registre té una validesa determinada i ha de renovar-se periòdicament, comunicant qualsevol canvi significatiu en el nombre d’aus o en les condicions de l’explotació. Les inspeccions poden realitzar-se de forma aleatòria per verificar que es compleixen les condicions declarades i que es mantenen les mesures sanitàries adequades.

Per a molts propietaris, especialment els d’edat avançada o residents en zones rurals, aquests tràmits poden resultar complicats. Per això, algunes administracions locals i associacions de productors ofereixen assessorament i ajuda per completar correctament el procés de registre i evitar possibles sancions.

Per què es limita el nombre de gallines per a autoconsum?

La limitació a 30 gallines ponedores o 50 pollastres d’engreixament té una justificació tècnica basada en el que es considera raonable per a l’autoconsum familiar. Superant aquestes xifres, l’explotació podria considerar-se amb finalitats comercials i, per tant, requeriria complir una normativa més estricta similar a la de les granges avícoles professionals.

Aquest límit també té en compte factors com el benestar animal, ja que un nombre excessiu d’aus en espais reduïts com jardins o patis domèstics podria comprometre la seua qualitat de vida i augmentar el risc de malalties. A més, es busca minimitzar possibles molèsties a veïns en entorns residencials, on la presència de moltes aus podria generar problemes de sorolls o olors.

Quins avantatges ofereix tenir gallines registrades legalment?

Encara que pugui semblar un inconvenient, registrar correctament les gallines domèstiques aporta també avantatges per als propietaris. Entre elles, l’accés a assessorament veterinari especialitzat, informació sobre pràctiques adequades de maneig i alimentació, i alertes primerenques sobre possibles brots de malalties a la zona que podrien afectar les seues aus.

A més, en cas de declarar-se una crisi sanitària que requereixi mesures de compensació per als afectats, només aquells propietaris que tinguin les seues aus degudament registrades podrien optar a indemnitzacions o ajuts. Aquesta protecció legal pot resultar crucial en situacions com brots greus de grip aviària que obliguin al sacrifici preventiu dels animals.

Malgrat el descontentament inicial i la resistència d’alguns propietaris, les autoritats insisteixen que aquesta mesura no pretén desincentivar la cria domèstica de gallines, sinó regular-la per garantir la seguretat alimentària i el control de malalties animals potencialment perilloses per a la salut pública.