L'Hospital del Mar de Barcelona descobreix per què el càncer de pàncrees és tan agressiu

Un estudi pioner liderat per diversos centres de recerca catalans ha fet un pas endavant en la comprensió del càncer de pàncrees, un dels més letals que existeixen. L'equip d'investigadors ha identificat com la proteïna Galectina-1, situada al nucli de les cèl·lules que envolten el tumor (fibroblasts), juga un paper determinant en l'extraordinària agressivitat d'aquesta malaltia. Aquesta troballa, publicada a la prestigiosa revista PNAS, obre la porta al desenvolupament de noves estratègies terapèutiques que podrien millorar el pronòstic d'una malaltia amb només un 10% de supervivència als cinc anys del diagnòstic.

En aquesta recerca d'alt impacte han col·laborat l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar, l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC-IDIBAPS), el CaixaResearch Institute, la Mayo Clinic nord-americana i l'Institut de Biologia i Medicina Experimental (IBYME) d'Argentina. Fins ara, se sabia que els fibroblasts secretaven la Galectina-1 a l'exterior, però aquesta investigació ha revelat que també es troba a l'interior d'aquestes cèl·lules, concretament al nucli, on exerceix un control epigenètic sobre diversos gens clau, entre ells el KRAS, un dels principals responsables de l'agressivitat tumoral.

La doctora Pilar Navarro, coordinadora del Grup de Recerca en Noves Dianes Moleculars del Càncer, explica la importància d'aquesta troballa: "Es considera que l'estroma és una peça clau a la biologia tan agressiva del càncer de pàncrees, ja que interactua amb les cèl·lules tumorals, les protegeix i impedeix l'acció dels fàrmacs". A més, afegeix que "les cèl·lules de l'estroma, en particular els fibroblasts, produeixen substàncies que afavoreixen el tumor i en faciliten el creixement i la disseminació".

El microambient tumoral: l'escut protector del càncer pancreàtic

El càncer de pàncrees destaca per la seva capacitat de crear al seu voltant un entorn extremadament hostil per als tractaments oncològics convencionals. Aquest microambient, conegut com a estroma, actua com una veritable fortalesa que no només protegeix les cèl·lules cancerígenes dels fàrmacs, sinó que contribueix activament a la progressió de la malaltia. Els fibroblasts, autèntics aliats del tumor, juguen un paper essencial en aquesta estructura defensiva.

La novetat d'aquesta investigació rau en el descobriment que la Galectina-1 no només actua a l'exterior dels fibroblasts, com es creia fins ara, sinó que també opera des del nucli d'aquestes cèl·lules. "Un dels gens sobre els quals actua és KRAS, que als tumors pancreàtics juga un paper fonamental", indica la Dra. Navarro. Aquest gen es troba mutat en el 90% dels pacients amb càncer de pàncrees i és considerat un dels principals motors del seu creixement descontrolat.

La doctora Neus Martínez-Bosch, investigadora de l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar, subratlla un canvi de paradigma en l'enfocament terapèutic: "Fins ara els esforços se centraven a inhibir la Galectina-1 secretada per l'estroma que envolta el tumor. Ara, però, veiem que també cal bloquejar la proteïna present al nucli dels fibroblasts. Necessitem trobar nous inhibidors que actuïn dins els fibroblasts i no només sobre la proteïna que secreten".

Una combinació d'evidències científiques sòlides

Per arribar a aquestes conclusions, l'equip investigador ha emprat una metodologia exhaustiva i rigorosa. Han treballat amb mostres de pacients reals amb càncer de pàncrees, que els han permès analitzar la presència i funció de la Galectina-1 al nucli dels fibroblasts. Paral·lelament, han desenvolupat experiments in vitro amb línies de cèl·lules fibroblàstiques humanes on han pogut observar els efectes de la inhibició tant de la proteïna com del gen KRAS.

"Hem comprovat la importància del paper de la Galectina-1 al nucli cel·lular dels fibroblasts, on regula l'expressió de múltiples gens importants per a la cèl·lula", destaca la doctora Judith Vinaixa, primera signant de l'estudi. Aquests experiments han demostrat que, en inhibir la Galectina-1, s'aconsegueix desactivar els fibroblasts, impedint així la seva col·laboració amb les cèl·lules tumorals.

El futur de la teràpia contra el càncer de pàncrees

Aquesta troballa obre un ventall de possibilitats terapèutiques que podrien transformar el tractament d'un dels càncers més mortífers. El doctor Gabriel Rabinovich, investigador de l'IBYME i del CaixaResearch Institute, assenyala que el següent pas serà "explorar combinacions terapèutiques que permetin inhibir la Galectina-1 tant extracel·lular com intracel·lular".

La rellevància d'aquesta estratègia és especialment significativa si es té en compte que la Galectina-1 no només influeix en l'activació dels fibroblasts, sinó que també participa en altres processos essencials per al tumor, com la formació de nous vasos sanguinis (angiogènesi) i la resistència a la immunoteràpia. "Per això, aquesta estratègia adquireix particular importància tenint en compte la capacitat múltiple antitumoral de la inhibició d'aquesta proteïna", afegeix el Dr. Rabinovich.

Quines són les característiques del càncer de pàncrees?

El càncer de pàncrees es caracteritza per ser un dels més silenciosos i agressius. Sol detectar-se en fases avançades, quan ja ha envaït altres òrgans, fet que complica enormement el seu tractament. La seva taxa de supervivència als cinc anys no supera el 10%, una xifra que ha experimentat pocs avenços en les darreres dècades.

La baixa resposta als tractaments convencionals s'explica, en gran part, per l'especial configuració del seu microambient tumoral. L'estroma, que pot arribar a representar fins al 90% de la massa tumoral, actua com una barrera física i bioquímica que dificulta l'arribada dels fàrmacs a les cèl·lules cancerígenes.

Quina importància té la investigació en biomarcadors pel càncer pancreàtic?

L'estudi de la Galectina-1 com a biomarcador podria tenir implicacions que van més enllà del seu paper terapèutic. La identificació de marcadors específics relacionats amb l'agressivitat tumoral podria ajudar a desenvolupar eines de diagnòstic precoç, un aspecte crucial per millorar el pronòstic d'aquesta malaltia.

A més, la caracterització molecular detallada del microambient tumoral pot contribuir a identificar subgrups de pacients que podrien beneficiar-se de teràpies específiques dirigides contra dianes com la Galectina-1, avançant cap a una medicina personalitzada en el tractament del càncer de pàncrees.