Apagada massiva a Lleida: Brussel·les ja demanava als ciutadans de tenir un kit d’emergència

L’apagada elèctrica massiva que va paralitzar Espanya i Portugal aquest dilluns ha posat de manifest la importància d’estar preparats davant de situacions d’emergència. Aquest succés connecta directament amb les advertències que la Comissió Europea va realitzar el març passat sobre la necessitat que els ciutadans comptin amb recursos bàsics per afrontar crisi de gran envergadura. Entre aquestes recomanacions, destaca especialment la preparació d’un kit de supervivència domèstic capaç de garantir la subsistència durant almenys 72 hores sense assistència externa.

Va ser precisament el 26 de març quan Brussel·les va presentar la seua estratègia integral de preparació davant de grans amenaces. El document abordava escenaris diversos com conflictes bèl·lics, accidents nuclears, atacs cibernètics contra infraestructures crítiques o noves pandèmies. "En un context d’augment dels riscos naturals i antropogènics, i de deteriorament de les perspectives de seguretat per a Europa, és urgent que la UE i els seus Estats membres reforcin la seua preparació", assenyalava explícitament l’esborrany del text. Tot just un mes després, Espanya ha experimentat un col·lapse elèctric que ha posat a prova la nostra capacitat de resposta davant de situacions crítiques.

Elements essencials del kit de supervivència recomanat per la UE

Davant del recent episodi d’apagada generalitzada, cobra especial rellevància el llistat d’elements que la Unió Europea recomana tenir emmagatzemats a cada casa. Aquests recursos bàsics permetrien afrontar amb més seguretat qualsevol situació de crisi prolongada, des de desastres naturals fins a caigudes d'infraestructures crítiques. El kit de supervivència bàsic ha d’incloure:

Aigua potable embotellada: La recomanació estableix un mínim de 5 litres per persona, quantitat que garantiria la hidratació durant els primers dies d’emergència. L’aigua és el recurs més crític i ha de ser la prioritat absoluta en qualsevol preparació.

Aliments no peribles: Preferiblement productes que no requereixin refrigeració i siguin fàcils de preparar. Les conserves, aliments deshidratats o liofilitzats, fruita seca i barretes energètiques representen opcions òptimes per la seua llarga vida útil i aportació calòrica.

Equipament de comunicació i energia: Una ràdio que funcioni amb piles resulta fonamental per mantenir-se informat quan les xarxes de telecomunicacions fallin. Així mateix, s’aconsella disposar de llanternes, bateries externes per a dispositius mòbils i, si és possible, petits generadors d’energia alternatius.

Sistemes de calor i cocció: Un fogó o cuina portàtil amb el seu corresponent combustible permetrà escalfar aliments i líquids, aspecte especialment rellevant en temporades fredes. També es recomana tenir llumins o encenedors protegits de la humitat.

Recursos sanitaris i d’higiene: La farmaciola ha de contenir medicaments habituals, material de primers auxilis, desinfectants i, segons la recomanació europea, fins i tot pastilles de iode (útils en cas d’emergències radiològiques). Els articles d’higiene personal, com tovalloletes humides, resultaran imprescindibles si el subministrament d’aigua queda interromput.

Altres elements pràctics: Diners en efectiu (davant de la impossibilitat d’utilitzar mitjans electrònics de pagament), cinta adhesiva multiusos, extintors per controlar petits incendis i documentació personal important completen les recomanacions bàsiques.

La importància de la prevenció ciutadana davant d’emergències

L’apagada del 28 d’abril de 2025 ha posat sobre la taula un debat més ampli sobre la resiliència de les nostres infraestructures i la preparació ciutadana. Fa anys que les autoritats de Protecció Civil insisteixen en la necessitat de fomentar una cultura d’autoprotecció, que complementa la resposta institucional davant de desastres o emergències de gran escala.

Experts en gestió de crisi assenyalen que els primers moments d’una emergència són crítics, i la capacitat de cada casa per sostenir-se autònomament redueix la pressió sobre els serveis d’emergència, permetent-los centrar-se en els casos més vulnerables. Les experiències internacionals demostren que les societats amb més cultura preventiva aconsegueixen recuperar-se més ràpidament després d’esdeveniments catastròfics.

"La preparació individual no és alarmisme, sinó responsabilitat ciutadana", expliquen des d’organitzacions especialitzades en resposta davant de desastres. Aquest enfocament proactiu s’està incorporant progressivament en els sistemes educatius de diversos països europeus, on s’ensenya als més joves nocions bàsiques d’autoprotecció i gestió d’emergències.

Com emmagatzemar correctament un kit d’emergència?

No n’hi ha prou amb disposar dels elements recomanats; la seua correcta conservació i actualització periòdica són igualment importants. Els experts recomanen ubicar el kit en un lloc accessible però protegit, preferiblement en recipients estancs que el preservin d’humitat o plagues. És aconsellable revisar periòdicament les dates de caducitat d’aliments i medicaments, substituint aquells que s’aproximin al seu límit de consum.

Per a famílies amb nens petits, persones grans o amb necessitats especials, el kit bàsic s’ha d’adaptar incorporant elements específics com a medicació crònica, aliments especials o dispositius mèdics de suport. La personalització del kit segons les circumstàncies particulars de cada casa garanteix la seua efectivitat real en cas d’emergència.