Hisenda avisa: aquestes són les multes per errors en la presentació de la Renda
L’Agència Tributària pot imposar sancions de fins 30.000 euros per incorreccions en la declaració, fins i tot sense intenció de defraudar

L’Agència Tributària pot imposar sancions de fins 30.000 euros per incorreccions en la declaració, fins i tot sense intenció de defraudar.
Presentar correctament la declaració de la Renda és una obligació que afecta milions de contribuents espanyols cada any. Encara que l’Agència Tributària facilita diverses eines per simplificar aquest procés, una simple distracció pot derivar en sancions econòmiques significatives. La campanya de la Renda 2024 finalitzarà el 30 de juny de 2025, i és fonamental conèixer quines conseqüències pot portar presentar malament aquest document fiscal.
En el sistema tributari espanyol no hi ha un reconegut "dret a l’error" per al contribuent. Això significa que qualsevol inexactitud en la declaració, ja sigui per desconeixement o per una distracció involuntària, pot ser motiu de sanció. Les multes poden assolir els 30.000 euros en els casos més greus, fins i tot quan no existeix voluntat de defraudar a les arques públiques.
La legislació actual faculta l’Administració a imposar sancions que varien segons la gravetat de l’error i el perjudici econòmic ocasionat. Si el contribuent comet un error en la seua autoliquidació de l’IRPF i no el soluciona a temps, Hisenda podria qualificar-lo com a infracció, amb conseqüències que dependran de diversos factors, entre ells la quantia afectada i l’existència o no d’intencionalitat.
Tipus de sancions segons la gravetat de l’error
Les sancions per errors involuntaris o dades inexactes en la declaració poden variar considerablement. Els fallos més habituals, com ometre ingressos, declarar incorrectament deduccions o validar esborranys amb informació errònia, solen portar multes que oscil·len entre els 100 euros i quantitats molt més elevades, depenent de com afectin la liquidació final.
Si el contribuent detecta l’error per si mateix i el corregeix abans que intervingui l’Agència Tributària, les conseqüències seran menys greus, especialment si el resultat de la declaració és a tornar o sense impacte econòmic. No obstant, quan és l’administració qui descobreix la irregularitat, pot iniciar-se un procediment sancionador proporcional al perjudici generat.
No presentar la declaració: una de les infraccions més greus
Quan Hisenda detecta que un contribuent obligat no ha presentat la seua declaració i el requereix per fer-ho, les conseqüències econòmiques s’agreugen substancialment, especialment si l’autoliquidació resultava a ingressar.
En aquests casos no s’apliquen els recàrrecs habituals per presentació extemporània, sinó que s’imposa directament una sanció per incomplir el deure d’ingrés dins del termini legal establert. Generalment, aquesta multa ascendeix al 50% de la quantitat que es va haver d’abonar, en considerar-se una infracció lleu.
No obstant, aquest percentatge pot incrementar-se fins el 150% quan existeixen circumstàncies agreujants, com l’ocultació deliberada d’ingressos o la inclusió d’informació falsa amb ànim defraudatori. A més de la sanció, el contribuent haurà de pagar íntegrament el deute tributària juntament amb els interessos de demora corresponents.
Falsedat documental: conseqüències més enllà de l’econòmic
Introduir dades falses amb l’objectiu d’obtenir un benefici econòmic indegut constitueix una infracció greu. En aquests casos, Hisenda pot imposar sancions de fins el 150% de l’import defraudat.
L’ús de factures, justificants o documents falsos per aconseguir una devolució superior a 3.000 euros pot suposar una multa entre el 50% i el 100% de l’esmentada quantitat. A més, aquestes infraccions poden portar la pèrdua de l’accés a ajuts públics, la impossibilitat de rebre subvencions i fins i tot conseqüències penals si es determina l’existència de delicte fiscal.
Errors en la identificació i altres incompliments formals
Errors aparentment menors, com l’omissió del Número d’Identificació Fiscal (NIF) o la consignació incorrecta de dades personals o familiars, també són sancionables. Les multes per aquests errors poden oscil·lar entre els 150 i els 30.000 euros, depenent del perjudici causat a l’administració tributària.
Ignorar els requeriments de l’Agència Tributària o entregar documentació fora de termini es considera una infracció formal que pot ser sancionada amb 100 euros per cada incompliment, fins i tot si la declaració resulta a tornar. Per això, és recomanable revisar regularment la bústia electrònica d’Hisenda i mantenir una actitud col·laborativa durant tot el procés de revisió.
La importància d’actuar de bona fe
Encara que la normativa no contempla expressament el dret a l’error, actuar de bona fe i corregir voluntàriament els fallos pot ser valorat positivament per l’Administració a l’hora d’avaluar la imposició de sancions.
Nombrosos experts fiscals han proposat que el marc legal contempli un marge de rectificació sense penalització, almenys en aquells casos en què l’error sigui involuntari i se solucioni immediatament. No obstant, aquesta possibilitat encara no ha estat incorporada a la legislació vigent.
Què fer si ja has estat sancionat?
La rapidesa en l’esmena d’errors és fonamental. Les sancions tributàries poden reduir-se significativament si el contribuent col·labora, accepta la infracció i realitza el pagament dins del termini establert.
La Ley General Tributaria preveu una primera reducció del 30% quan l’infractor mostra la seua conformitat i no presenta recurs. A aquesta rebaixa pot afegir-se una segona del 40% sobre la quantitat restant, sempre que el pagament s’efectuï dins del termini voluntari, sense fraccionament, i no s’interposi recurs.
En total, la sanció podria reduir-se fins aproximadament el 42% de l’import inicial. Per exemple, una multa de 1.000 euros podria quedar-se en uns 420 euros aplicant ambdues reduccions. No obstant, aquests beneficis es perden si finalment es recorre la sanció o no s’abona en el termini establert.
Errors més freqüents que hem d’evitar
Un dels fallos més comuns en presentar la declaració és l’omissió d’ingressos. Segons l’article 191 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, si la base de la sanció no supera els 3.000 euros o, sent superior, no hi ha ocultació, la infracció es considera lleu i comporta una multa del 50%.
Si la base supera els 3.000 euros i existeix ocultació, la infracció passa a ser greu i la sanció pot oscil·lar entre el 50% i el 100%. En els casos més extrems, quan es fan servir mitjans fraudulents, es considera una infracció molt greu, amb multes que poden assolir del 100% al 150% de l’import defraudat.
Què passa si Hisenda detecta discrepàncies?
Quan l’Agència Tributària detecta discrepàncies entre el declarat i les dades que obren en el seu poder, sol iniciar un procediment de comprovació. Aquest procés no implica necessàriament una sanció, però sí que pot derivar en una regularització de la situació tributària del contribuent.
Si després de la comprovació es determina que va existir una infracció, Hisenda notificarà al contribuent l’inici d’un expedient sancionador, on es detallarà la irregularitat detectada i la sanció proposada. En aquest moment, l’afectat podrà presentar al·legacions o acceptar la sanció beneficiant-se de les reduccions anteriorment esmentades.
Quan prescriu la capacitat sancionadora d’Hisenda?
Les infraccions tributàries prescriuen als quatre anys, comptats des de l’endemà a aquell en què va finalitzar el termini per presentar la declaració corresponent. Això significa que Hisenda disposa d’aquell període per detectar irregularitats, iniciar procediments de comprovació i, en el seu cas, imposar sancions.
Tanmateix, aquest termini pot interrompre’s per qualsevol acció administrativa realitzada amb coneixement formal de l’obligat tributari, reiniciant-se el còmput del període de prescripció. Per tant, és recomanable conservar tota la documentació relacionada amb les declaracions durant almenys quatre anys.