Vint pobles de Lleida tenen un carrer o plaça dedicat a l'1 d'octubre
Vuit anys després del referèndum, la data s’ha consolidat com un símbol polític i cultural amb presència destacada a l’espai públic
La plaça U d'Octubre, al barri de Cappont de Lleida..
L'1 d'Octubre de 2017 s'ha consolidat com l'última gran empremta al nomenclàtor català, amb més de 160 municipis, 20 a la demarcació de Lleida, que han batejat noves vies o canviat noms existents per homenatjar aquesta data. Vuit anys després del referèndum, les diferents variants com "U d'Octubre", "1 d'Octubre de 2017" o "Primer d'Octubre" configuren un fenomen que reflecteix la transcendència social i política de l'esdeveniment.
Segons els experts en nomenclàtor, aquesta data representa un cas paradigmàtic que demostra com els noms dels carrers reflecteixen fidelment la situació política i social de cada moment històric. Tot i que altres efemèrides com l'Onze de Setembre mantenen una presència més àmplia, amb aproximadament 300 vies dedicades arreu del territori, l'1 d'Octubre ha aconseguit en relativament poc temps una penetració significativa en el paisatge urbà català, superant altres commemoracions com el Primer de Maig (amb una cinquantena de referències) o el 2 de maig (amb prop d'una trentena).
Pel que fa a les institucions, l'Ajuntament i la Generalitat lideren el rànquing amb unes 130 vies cadascuna, seguides per la Constitució (87), la Diputació (86) i les Corts i l'Estatut, amb una trentena de mencions per entitat. Aquest patró evidencia la importància de les institucions d'autogovern en la configuració identitària dels espais públics catalans.
La distribució territorial a les comarques lleidatanes
A la demarcació de Lleida, actualment hi ha 20 poblacions que disposen de places, carrers o passatges dedicats específicament a l'1 d'octubre. Resulta significatiu observar que la distribució no és homogènia a totes les comarques. Zones com la Val d'Aran, l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Solsonès i la part lleidatana de la Cerdanya no compten amb cap via dedicada a aquesta efemèride.
Entre les poblacions lleidatanes que han incorporat aquesta data al seu nomenclàtor destaquen capitals comarcals com Lleida (Segrià), amb la Plaça de l'U d'Octubre; Cervera (Segarra), amb el Carrer 1 d'Octubre; Tàrrega (Urgell), amb el Carrer de l'1 d'Octubre de 2017; o Les Borges Blanques (Garrigues), amb la Plaça 1 d'Octubre. També nombroses poblacions de menor dimensió han volgut deixar constància d'aquesta data, com Ribera d'Urgellet i Oliana a l'Alt Urgell, diverses localitats de la Noguera com Camarasa, Castelló de Farfanya, Menàrguens i Preixens, o municipis del Pla d'Urgell com Golmés i El Palau d'Anglesola.
Variants toponímiques i formes d'escriptura
Un aspecte interessant d'aquest fenomen toponímic és la diversitat de formes utilitzades per denominar aquesta data. Les variants més comunes inclouen "U d'Octubre" (com a Ribera d'Urgellet, Oliana i Lleida), "1 d'Octubre" (Cervera, Alguaire), "1 d'Octubre de 2017" (Tàrrega, El Palau d'Anglesola, Alpicat) i "Primer d'Octubre" (Vilagrassa).
Com s'incorporen nous noms al nomenclàtor municipal?
El procés d'incorporació de nous noms al nomenclàtor municipal segueix procediments reglats que varien lleugerament segons cada ajuntament, però que generalment requereixen l'aprovació dels plens municipals i, en molts casos, la participació de comissions específiques de nomenclàtor. Aquestes comissions solen incloure experts en història local i representants veïnals que valoren la idoneïtat de les noves denominacions proposades.
En el cas concret dels carrers dedicats a l'1 d'Octubre, moltes de les incorporacions es van produir en els anys immediatament posteriors al referèndum, especialment entre 2018 i 2020, coincidint amb moments d'alta sensibilitat política sobre aquesta qüestió. Això demostra com el nomenclàtor actua com un termòmetre dels interessos, preocupacions i valors dominants en cada moment històric dins d'una comunitat.
