Quan i com veure l’alineació de sis planetes i la pluja de Perseids des de Lleida a l’agost de 2025

El pròxim 10 d’agost de 2025 es produirà una espectacular alineació de sis planetes al cel, un fenomen astronòmic que permetrà observar a Mercuri, Júpiter, Venus, Urà, Neptú i Saturn formant una desfilada planetària visible en les hores prèvies a la sortida del sol. Quatre d’aquests cossos celestes (Mercuri, Júpiter, Venus i Saturn) seran perfectament visibles a simple vista, mentre que per observar Urà i Neptú serà necessari utilitzar prismàtics o un petit telescopi. Aquest tipus d’alineacions són relativament poc freqüents, i la pròxima oportunitat per contemplar un espectacle similar no arribarà fins a finals de febrer de 2026.

L’observació òptima del fenomen es podrà fer aproximadament una hora abans de l’alba, quan els sis planetes seran visibles simultàniament al cel. A més, l’espectacle astronòmic coincidirà amb la pluja de meteors dels Perseids, un dels esdeveniments més populars de l’any, que assolirà la seua màxima activitat en dates properes. Els càlids matins d’estiu a l’hemisferi nord proporcionaran condicions ideals per a l’observació, i com a afegit, la Lluna plena en Aquari també formarà part del panorama celeste, encara que la seua brillantor podria dificultar la visibilitat de Neptú, el més tènue dels planetes alineats.

Com i on observar l’alineació planetària

L’alineació serà visible des de diferents parts del món, encara que les condicions d’observació variaran segons la ubicació geogràfica. A Espanya, el fenomen podrà contemplar-se mirant cap a l’horitzó est, aproximadament una hora abans de l’alba. 

Mercuri (magnitud 1,9) serà l’últim planeta en aparèixer i es mantindrà a prop de l’horitzó aquest, en la constel·lació de Cranc. Més amunt es trobarà Júpiter (magnitud -1,9), el segon planeta més brillant, ubicat en Bessons. Venus (magnitud -3,9), l’objecte més brillant del cel després del Sol i la Lluna, també estarà en Bessons, i el 12 d’agost formarà una conjunció espectacular amb Júpiter, quedant separats per amb prou feines 0°52′. Urà (magnitud 5,7) se situarà en Taure, mentre que Neptú (magnitud 7,8) i Saturn (magnitud 0,7) seran visibles en Peixos.

Per a una observació òptima, els experts recomanen buscar un lloc allunyat de la contaminació lluminosa i amb una vista serena de l’horitzó est. Els prismàtics seran suficients per localitzar Urà, mentre que per a Neptú podria ser necessari un petit telescopi. És important recordar que, a diferència de les estrelles, els planetes emeten una llum constant i amb prou feines parpellegen, la qual cosa facilita la seua identificació.

El fenomen científic darrere de les alineacions planetàries

Una alineació planetària es produeix quan diversos planetes s’agrupen en el mateix costat del Sol alhora. Aquest fenomen es deu que tots els planetes del Sistema Solar orbiten al voltant del Sol aproximadament en el mateix pla, conegut com l’eclíptica. Quan s’observa des de la Terra, els planetes semblen moure’s al llarg d’aquesta línia imaginària al cel.

Contràriament al que algunes persones creuen, les alineacions planetàries no formen una línia recta perfecta en l’espai tridimensional. El que ocorre és que, des de la nostra perspectiva terrestre, diversos planetes apareixen agrupats en un sector relativament petit del cel. Com menor és el sector en el qual s’agrupen els planetes, més espectacular resulta l’alineació.

És important desmitificar també que aquests fenòmens tinguin efectes gravitacionals significatius sobre la Terra. Malgrat el que suggereixen algunes teories pseudocientífiques, les alineacions planetàries no provoquen tsunamis, terratrèmols ni altres desastres naturals. La influència gravitacional dels planetes sobre el nostre planeta és mínima a causa de les seues enormes distàncies, sent només el Sol i la Lluna els cossos celestes que exerceixen una força gravitatòria notable sobre la Terra, responsable de fenòmens com les marees.

Pròximes alineacions planetàries fins 2026

Després de l’alineació del 10 d’agost de 2025, els aficionats a l’astronomia hauran d’esperar fins al 28 de febrer de 2026 per a la següent gran alineació, quan Mercuri, Venus, Neptú, Saturn, Urà i Júpiter s’alinearan al cel vespertí. Posteriorment, el 18 d’abril de 2026 es produirà una alineació menor amb quatre planetes (Saturn, Mart, Mercuri i Neptú) visible en els matins.

El 12 de maig de 2026 tindrà lloc una mini alineació vespertina de Mercuri, Júpiter i Venus, mentre que el 12 d’agost de 2026 serà possible observar una altra gran alineació matutina composta per Júpiter, Mercuri, Mart, Urà, Saturn i Neptú. L’última alineació planetària de 2026 tindrà lloc el 14 de novembre, quan Mercuri, Venus, Mart i Júpiter formaran una petita alineació visible en els matins.

Per als més pacients, el calendari astronòmic ofereix alineacions encara més espectaculars en el futur llunyà. El 8 de setembre de 2040, els cinc planetes visibles a simple vista (Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn) s’alinearan al costat de la Lluna creixent. I el 15 de març de 2080, sis planetes formaran una alineació matutina que inclourà la "gran conjunció" de Saturn i Júpiter.

Tipus i classificació de les alineacions planetàries

Els astrònoms classifiquen les alineacions planetàries segons el nombre de planetes involucrats. Les alineacions mini inclouen tres planetes, les petites alineacions compten amb quatre planetes, les grans alineacions n’agrupen cinc o sis, i les alineacions completes reuneixen tots els planetes del Sistema Solar, de vegades incloent Plutó, encara que aquest ja no es considera oficialment un planeta.

Quan només dos planetes es troben propers al cel, el fenomen es denomina conjunció planetària, no alineació. Aquestes conjuncions poden passar durant una alineació més àmplia, com succeirà el 12 d’agost de 2025, quan Venus i Júpiter estaran extraordinàriament pròxims entre si al cel matutí.

El terme "desfilada planetària", encara que no és una designació astronòmica oficial, s’utilitza popularment per referir-se a les alineacions. També pot aplicar-se de forma més general quan diversos planetes són visibles simultàniament durant una mateixa nit, fins i tot si no són particularment propers entre si al cel.

Quan es produirà la pròxima alineació de tots els planetes?

Una alineació que inclogui tots els planetes del Sistema Solar és extremadament rara. La pròxima gran alineació planetària completa tindrà lloc el 3 de febrer de 2034, quan Venus, Mercuri, Júpiter, Mart, Neptú, Urà i Saturn seran observables simultàniament al cel.

Mirant més lluny en el futur, el 19 de maig de 2161 i el 7 de novembre de 2176, tots els planetes del Sistema Solar, inclosa la Terra, s’agruparan en un costat del Sol. La configuració més excepcional està prevista per al 6 de maig de 2492, quan tots els planetes es reuniran dins d’un sector de només 90 graus.

És important recordar que, encara que aquests esdeveniments es descriuen com a alineacions, els planetes mai formen una línia perfectament recta en l’espai, ja que les seues òrbites no es troben exactament en el mateix pla. El que passa és que, des de certa perspectiva, apareixen agrupats en una regió relativament petita.

Afecten les alineacions planetàries la Terra o els éssers humans?

Un mite persistent entorn de les alineacions planetàries és que aquests fenòmens poden provocar catàstrofes naturals o influir en el comportament humà. Tanmateix, la ciència ha demostrat repetidament que les alineacions no tenen efectes significatius sobre el nostre planeta ni sobre les persones.

La influència gravitacional dels planetes sobre la Terra és extremadament feble a causa de les enormes distàncies que ens en separen. Només el Sol i la Lluna exerceixen una força gravitatòria suficient com per generar efectes notables, com les marees. Fins i tot quan diversos planetes s’alineen, la seua influència gravitacional combinada és insignificant en comparació amb la del Sol o la Lluna.

Des d’una perspectiva astrològica, algunes persones atribueixen significats espirituals a les alineacions planetàries, considerant-les moments d’especial energia còsmica que afavoreixen el creixement personal o les transformacions. Tanmateix, aquestes creences no tenen base científica i pertanyen a l’àmbit de la fe o les tradicions culturals.