Crònica de l'accident ferroviari de Juneda del 1988: el pitjor de la història de Lleida que va segar la vida de deu nens i cinc adults
La col·lisió entre un tren i un microbús escolar en un pas a nivell sense protecció va segar la vida de quinze persones, la majoria nens, i va deixar una ferida inesborrable en la comunitat
portada Juneda 1988
Així començava la crònica de SEGRE del dissabte 26 de març del 1988, que explicava el que segurament és una de les pitjors tragèdies que han passat a Lleida. Avui, amb la tragèdia del tren d'Adamuz en la que han mort 41 persones, recordem aquest fet tràgic.
38 anys de la tragèdia de Juneda
Aquell divendres 25 de març de 1988 era un dia d'il·lusió per als nens i nenes de la llar d’infants "Els Àngels" de Lleida. Se n'anaven d'excursió a una granja escola de Juneda. Però a les 11:10 del matí el seu destí es va aturar de cop en un pas a nivell sense barreres en aquest terme de les Garrigues. El tren Corail 7556, que feia el trajecte Lleida-Barcelona, va envestir el microbús escolar, provocant una catàstrofe que deixaria una cicatriu en la societat catalana: quinze vides perdudes, deu d'elles d'infants d'entre tres i cinc anys.
Crònica de l'accident ferroviari de Juneda del 1988
Un impacte inevitable i silenciós
El comboi circulava a una velocitat d'entre 120 i 130 km/h quan es va trobar amb el microbús sobre els rails. El maquinista, Juan Pujol, recordaria més tard haver quedat "petrificat" a la cabina, fent sonar els senyals acústics sense poder evitar el xoc. L'impacte lateral va arrossegar el vehicle més de 300 metres per la via.
Dins el microbús viatjaven el conductor, la directora del centre, tres monitores i una vintena de nens. El balanç final va ser devastador: el conductor, tot el personal adult i deu nens van morir. La resta de petits van quedar ferits de diversa gravetat, essent traslladats d'urgència a l'Hospital Arnau de Vilanova i, els més crítics, en helicòpter cap a Barcelona.
Infografia de l'accident
Un dol que va transcendir fronteres
La magnitud de la tragèdia va paralitzar Lleida. Els ajuntaments de la capital i de Juneda van decretar dies de dol oficial mentre una onada de solidaritat desbordava els centres de donació de sang. El funeral, celebrat l'endemà a la Catedral de Lleida, es va convertir en un dels actes de comiat més multitudinaris que es recorden a la ciutat.
Més de 10.000 persones es van aplegar dins i fora del temple en un silenci sepulcral, només trencat pel plor de les famílies. La cerimònia va comptar amb la presència de la Reina Sofia, que va viatjar expressament des de Palma, i del president de la Generalitat, Jordi Pujol. Fins i tot el Papa Joan Pau II va enviar un telegrama de condol, unint-se a un dolor que havia traspassat les fronteres del Segrià i les Garrigues.
Portada del SEGRE del dia 27
La polèmica dels passos a nivell
Passat el xoc inicial, la investigació va obrir ferides administratives i polítiques. Es va determinar que el conductor del microbús no s'havia aturat davant el senyal de Stop, però el focus va girar ràpidament cap a la seguretat ferroviària. El president de Renfe de l'època, Julián García Valverde, va defensar la correcta senyalització del pas, tot i que va admetre la dificultat d'eliminar tots els passos sense barreres del país.
A més, es va descobrir que el microbús no tenia l'autorització específica per a transport escolar, tot i haver passat la ITV setmanes abans. Aquestes revelacions van alimentar un debat nacional sobre la seguretat dels infants en els seus desplaçaments i la precarietat de certes infraestructures rurals.
La tragèdia va servir per accelerar la supressió de centenars de passos a nivell a tot l'Estat, una victòria amarga pagada amb el preu més alt possible.
