Els directors de centres educatius reivindiquen tornar a la "cultura de l’esforç"

L’actual curs escolar ha estat marcat per la mobilització dels docents, amb les vagues i manifestacions que han acabat amb un preacord amb el Govern. Tanmateix, no són els únics membres de la comunitat educativa que han aixecat la veu.

La gran majoria de directors de centres de Primària i Secundària de Lleida i de tot Catalunya han firmat un escrit remès al president de la Generalitat, Salvador Illa; a la consellera d’Educació, Esther Niubó; i als grups polítics del Parlament en el qual exigeixen canvis substancials en el funcionament actual del sistema educatiu.

En el marc de la "crida urgent" llançada per 1.343 direccions de centres públics de Catalunya, s’ha posat sobre la taula un debat profund que transcendeix la simple gestió de recursos: la necessitat de recuperar els valors fonamentals de l’aprenentatge.

Sota l'epígraf de "Valors a l'educació de benestar-aprenentatge", el col·lectiu de directors i directores reclama un gir de timó per tornar a situar l’esforç, la perseverança i l’autosuperació al centre de l’experiència escolar.

Per a les direccions sotasignants, el benestar de l’alumne no és un concepte passiu ni s'ha d'entendre com l'absència de reptes. Al contrari, el manifest sosté que gaudir de l'aprenentatge està estretament lligat a la satisfacció que genera superar dificultats.

Segons el document enviat al President Salvador Illa i a la Consellera Esther Niubó, recuperar la cultura de l'esforç és "fonamental per garantir el benestar emocional, l’autoestima i el creixement integral de l’alumne".

Aquest enfocament suggereix que l'èxit educatiu del sistema depèn de la capacitat dels infants i joves per afrontar els reptes amb resiliència.

Aquesta demanda no neix del buit, sinó d’una diagnosi preocupant sobre l'estat actual de l'ensenyament. Les direccions vinculen directament la pèrdua d’aquests valors amb la davallada dels resultats educatius constatada en les darreres proves PISA 2022, on Catalunya ha obtingut uns dels pitjors resultats de l’Estat, especialment en matemàtiques i ciències.

Per revertir aquesta situació d’"emergència", el col·lectiu considera que cal un currículum més ben concretat, elaborat per professorat amb experiència a les aules, que fomenti la responsabilitat individual.

Un dels punts més innovadors de la proposta és la crida a la coresponsabilitat de les famílies. Les direccions demanen al Departament d’Educació que s’impulsin programes de formació integral per als pares i mares, des de l’etapa bressol fins a la secundària.

L'objectiu és oferir eines pràctiques per educar en el respecte, l’empatia i els límits, garantint que la cultura de l'esforç es consolidi de manera coherent tant a l'escola com a casa.

"Sense una acció coordinada entre ambdós entorns, el benestar de l’alumne queda compromès", adverteixen els professionals.

Aquesta reclamació de valors s’emmarca en una petició més àmplia de dignificació de l’educació pública.

Les direccions recorden que per transmetre aquests valors cal un sistema estable, protegit per un "pacte de país" que eviti la improvisació i els canvis polítics constants.

També exigeixen que el pressupost assoleixi finalment el 6% del PIB, tal com marca la Llei d'Educació de Catalunya (LEC), per poder implementar aquestes transformacions amb garanties.

En definitiva, el manifest de les 1.343 direccions envia un missatge clar: la millora del sistema no només passa per més inversió o millors infraestructures, sinó per un compromís col·lectiu amb l'exigència i la superació personal.

El col·lectiu espera un compromís executiu abans del 19 de juny per començar a treballar en aquest nou model que torni a fer de l'escola catalana un referent de qualitat i valors.