«He vist treballs fets completament amb IA»: UrgèncIA a la universitat, on el 90% dels estudiants la fan anar en el seu dia a dia
Un informe de la Fundació CYD conclou que la gran majoria dels alumnes universitaris recorre a la intel·ligència artificial per millorar el seu rendiment, la qual cosa ha encès les alarmes als campus. Davant d’aquest escenari, la Universitat de Lleida (UdL) ha mogut fitxa implantant guies de bon ús i formació als docents.
Els centres educatius veuen la intel·ligència artificial com una eina que obliga a canviar el tipus de docència
La irrupció de la intel·ligència artificial ja no pot considerar-se com una tendència. És una realitat. Toca despatxos, bufets, equips de màrqueting i també redaccions de diaris. Aquesta realitat ha obligat els centres educatius, també els universitaris, a replantejar-se els seus fonaments.
Fa just un any, en la presentació de la guia de la UdL perquè els seus docents tinguessin un marc orientatiu per portar la IA a les aules i tractar-la com una ajuda, els experts van assegurar que “els deures tradicionals ja no tenen cap sentit”. El cert és que els estudiants, com a bons nadius digitals, van davant dels docents i fa ja anys que la utilitzen per a tota mena de treballs, ajuts i resolucions.
Fa poc, la Fundació CyD (Coneixement i Desenvolupament) va elaborar un informe –basat en enquestes a vint universitats i fins a 800 estudiants de grau– donant dades a aquesta percepció.
A nivell estatal, el 90% dels universitaris utilitza la IA en els seus estudis (principalment ChatGPT, amb un 81% d’ús) per resoldre dubtes (66%) i redactar o corregir treballs (45%).
D’altra banda, el 63 per cent afirma que millora de forma significativa el seu rendiment acadèmic.
Els centres educatius veuen la intel·ligència artificial com una eina que obliga a canviar el tipus de docència
En un reportatge recent de SEGRE, alumnes d’instituts de Lleida reconeixien que inicialment la usaven per a tot pensant que era indetectable. Tanmateix, l’abús genera autocrítica entre els mateixos joves, que admeten que la dependència d’aquestes eines els torna “menys capaços de fer les coses per si mateixos”.
Així, l’estudi de CyD exposa que la immensa majoria de les universitats ha detectat respostes generades per algoritmes en els treballs, manifestant preocupació pel plagi i la pèrdua d’esforç de l’alumnat. Iniciatives com la flipped classroom que proposa Isabel del Arco (vegeu l’entrevista) tomba els patrons habituals de treball dels universitaris, promovent la participació i posada en pràctica del que han après a casa, cosa que la IA, de moment, no pot fer.
Sobre la capacitació, totes les universitats coincideixen que la IA és vital per al futur laboral dels titulats, encara que existeix una clara asimetria formativa. Els docents reben formació, però menys de la meitat dels estudiants no l’ha rebut, encara que desitjaria tenir-la. Un quaranta per cent considera que la seua universitat directament no promou el seu ús o fins i tot el restringeix.
Un graduat de la Universitat de Lleida: «Tots utilitzem la IA com a punt de partida»
Un graduat de la Universitat de Lleida que prefereix mantenir-se en l’anonimat explica a SEGRE com utilitza la IA. Basat en la seua experiència, especialment durant el confinament per la pandèmia, defensa que aquestes eines són un “punt de partida” o font d’inspiració per estructurar treballs.
Recalca la importància de reescriure i adaptar el contingut a l’estil propi, no només per evitar el plagi que els sistemes universitaris detecten, sinó per no perdre la capacitat crítica i d’anàlisi, i encara que confessa que delegar tot el procés en la màquina és molt còmode, “minva l’aprenentatge real”, el qual exigeix consultar fonts especialitzades.
Davant del debat sobre l’absentisme a les aules, afirma que la tecnologia no pot substituir la presencialitat: la interacció directa amb el professor continua sent irreemplaçable a la universitat.
«He vist treballs fets completament amb IA»
Un altre estudiant de la Universitat de Lleida relata a SEGRE que la irrupció de la IA ha estat una “revolució”. Segons explica, l’ús més habitual és servir de guia o planifica per enfocar un projecte. I encara que admet que al principi desconfiava per la seua falta d’exactitud, l’alumnat ha après a adaptar-la per resoldre dubtes i generar imatges de suport.
Aquest estudiant critica la falta de formació institucional sobre la IA a la mateixa universitat cap als estudiants i adverteix que els alumnes desconeixen què hi ha darrere d’aquestes tecnologies i l’ús que fan de les seues dades privades.
Explica que el més greu que ha vist han estat treballs fets íntegrament amb la IA, sense cap tipus d’anàlisi crítica, una cosa que considera perjudicial per a l’aprenentatge. Malgrat això, en defensa l’ús com a recurs.
Hi podria haver un pacte per integrar-la a la universitat?
Els instituts i col·legis de Lleida també mouen fitxa
Davant de casos d’alumnes que copien respostes sense entendre-les, instituts com el Torre Vicens i el Ronda han traslladat les tasques de creació pròpia a l’aula, prioritzant l’avaluació oral i el treball reflexiu. Centres com Fedac, Lestonnac o Joan Oró rebutgen prohibir-la i aposten per educar en el seu ús crític i ètic, ensenyant a contrastar fonts i generar idees en lloc de limitar-se a copiar el producte acabat.
Guia ‘Explorant la IA’ i bons usos de la Universitat de Lleida
Aquests documents preliminars han de ser revisats per l’estudiant per afegir la seua perspectiva única. També pot utilitzar-se la IA com a “adversari” per practicar debats i argumentació.
Tanmateix, el document adverteix contra el “copiar i enganxar”, una pràctica que danya greument el raonament i genera errors o “al·lucinacions”.
També existeixen penalitzacions. Segons la instrucció de la UdL de març del 2025, la generació íntegra de treballs amb IA pot comportar l’expulsió de la Universitat i afegeix l’obligatorietat de citar sempre l’ús de la IA, garantint la total transparència.
