662607 Cosialls: Un asteroide de Lleida i un homenatge als professors que ens han marcat el camí

Hi ha professors que ens ensenyen matèries; i n’hi ha d’altres que ens ensenyen a mirar més enllà, a atrevir-nos a explorar el món i, fins i tot, l’univers. El que fa un bon professor és això: obrir la ment, encendre una passió i empènyer-nos cap un futur que en plena adolescència veiem molt lluny. A més, de tant en tant passa alguna cosa que et deixa sense paraules: que aquell alumne que vas veure créixer i apassionar-se torni a tu, anys després, amb un gest que diu “gràcies per marcar-me el camí”. Això és precisament el que li ha passat a l’Anicet Cosialls, professor jubilat de física i química al Guindàvols de Lleida.

Posem-hi context. Fa anys una família de científics polonesos va aterrar a la ciutat de Lleida. El seu fill Kacper, de cinc anys, va començar escola al Guindàvols i aviat va descobrir que el seu món no era mirar a terra, si no als estels. El que va començar com un hobby —un telescopi de Reis i una webcam modificada— es va convertir en una obsessió compartida amb el seu professor de física. Junts van muntar experiments, observacions, i van participar en concursos de ciència que els va dur a observatoris internacionals.

Amb els anys, aquell nen que feia fotos d’estrelles va acabar convertint-se en astrofísic i avui treballa a la Universitat d’Arizona, dins del programa de defensa planetària de la NASA. Dit d’una altra manera: Kacper Wierzchos és un dels que s’encarreguen de vigilar que cap asteroide no decideixi posar fi al nostre planeta abans que ho fem nosaltres mateixos. Vigila els asteroides dolents, els que poden fer-nos mal, però també en descoberix de bons: cossos silenciosos que viatgen per l’espai i que, de tant en tant, es converteixen en homenatges. I és que un d’aquests, descobert per ell mateix, porta el nom del seu antic professor: 662607 Cosialls. Un reconeixement que va molt més enllà del gest simbòlic, perquè és també un homenatge a tots els professors que, com ell, han sabut despertar curiositats i encendre vocacions. Els que, sense saber-ho, han deixat una empremta que orbita per sempre dins nostre —o, en aquest cas, literalment, al voltant del Sol.

Aquest reportatge segueix aquí 👇