Anicet Cosialls: “Comparteixo ruta amb Einstein, Oró i Laplace!”

Què recordes, del pas del Kacper Wierzchos? 

Recordo perfectament el 8 de juny del 2004, el dia del trànsit de Venus. Ens vam aixecar a les sis del matí i vam anar uns quants amb el seu telescopi a observar el fenomen. Va adaptar-hi una webcam —aleshores no hi havia càmeres especialitzades— i va capturar imatges del trànsit. Aquella experiència ens va marcar tant que vam decidir fer-ne un treball de recerca, que vam presentar al concurs “Ciència en Acció”. Ens van seleccionar per anar a Granada i allà vam guanyar el primer premi, que consistia en un viatge a Tenerife per visitar l’Institut d’Astrofísica de Canàries. Allà vam conèixer Richard West, un caçador de cometes molt reconegut. Aquell viatge va ser decisiu per al futur de Kacper. Sempre diu que allà va néixer la seva vocació científica.

Diu que va ser ell qui et va introduir en aquest art. 

Ell em va iniciar en l’astronomia!

I ara, anys després, et dedica un asteroide. Com funciona això? 

Quan un membre d’un equip descobreix un asteroide, té dret a proposar un nom, tot i que no sempre es fa. En Kacper va pensar en mi, cosa que m’ha fet una il·lusió enorme. Però no és automàtic: hi ha un procés de validació, cosa que fa la Unió Astronòmica Internacional invetigant la persona proposada i, si compleix els criteris, aprova el nom. A més, cada nou asteroide s’acompanya d’una “citation”, tres línies on s’explica qui és la persona homenatjada i per què se li dedica. És molt bonic de veure-ho publicat al butlletí oficial. A mi m’hi han posat que he sigut un motor per a les carreres de molts alumnes. Un reconeixement per a tota la vida.

M’han dit que l’asteroide té un número amb un significat especial? 

Sí, es diu Cosialls (662607), i aquest número coincideix amb els primers dígits de la constant de Planck: 6,62667 × 10-34. És una de les constants físiques més importants de l’univers. No va ser una casualitat —en Kacper va triar expressament aquest número—, i això encara ho fa més especial per a mi.

La vocació científica de Kacper Wierzchos va néixer en un viatge a l’Institut d’Astrofísica de les Canàries

Suposo que ja em sé la resposta, però com et sents? 

Extremament content.

Ara, seria molt gros que un asteroide que porta el teu nom aniquilés la humanitat del futur. “Ens ha pelat el Cosialls! Hem d’evitar que el Cosialls xoqui contra la Terra!”. M’ho imagino amb certa gràcia. 

No, no! El més bonic de tot això és que és un asteroide amigable. La seva òrbita està perfectament definida i no s’acosta a la Terra, així que no hi ha cap risc d’impacte. Per cert, es troba al cinturó d’asteroides, on comparteix ruta amb altres asteroides batejats amb noms com Einstein, Laplace, Havel, Joan Oró o Dalí. Imagina’t, estic en molt bona companyia!

Fas dupla lleidatana amb Joan Oró. 

Quin honor.

Encara treballes o ja estàs jubilat del tot? 

Em vaig jubilar fa un any, però continuo molt actiu. Col·laboro amb l’institut tutoritzant treballs de recerca —ara en tinc un sobre Júpiter— i faig xerrades de divulgació. Fa poc vaig fer la meva xerrada més emblemàtica, “Física pop”, dins la Setmana de les Arts de la Pobla. A mi m’apassiona compartir el coneixement i continuar aprenent dels alumnes. Sempre dic que jo sense ells no hauria fet res.

I com et fa sentir tot això? 

Molt content, la veritat. És un reconeixement que no t’esperes i que et fa veure que tot l’esforç dedicat als alumnes i a la divulgació ha valgut la pena. A més, quan vaig veure les felicitacions a les xarxes, em vaig emocionar molt. No cada dia et diuen que tens un asteroide amb el teu nom! Molt poca gent ho pot dir, la veritat!

Segueix el reportatge aquí 👇