Als nostres professors

Em deia el Kacper Wierzchos, en aquesta entrevista, que els docents més importants per a la vida d’una persona són els de secundària. Ho deia amb emoció, amb un gran respecte, als qui considera figures fonamentals en el camí vital de qualsevol de nosaltres. Explicava que a la universitat un ja hi arriba amb la feina feta, mentre que a les primeres etapes escolars tot és descobriment. Però són els professors de secundària els que deixen petjada, els que marquen la vida i el futur de les persones. De tots els professors que ell va tenir n’hi ha un de Lleida que el va marcar. Tant, que aquest any ha volgut tancar el cercle i posar el seu nom a un asteroide que ha descobert. Una roca que viatjarà pels segles dels segles compartint òrbita amb noms com Einstein, Hubble o el mateix Joan Oró.

Permeteu-me una reflexió —o, qui sap, un plat servit fred—. Enguany servidor de vostès ha celebrat la fita dels quaranta anys, prou rellevant com per reunir-nos tota la quinta d’un poble gran de Lleida. Una trentena. Que vam compartir, pràcticament tots, els mateixos professors. A la reunió, i fent un repàs de les nostres professions, vaig constatar que no hi havia cap enginyer, ni matemàtic, ni físic entre nosaltres. 

En canvi, abundaven les professions vinculades a la salut, l’educació i, naturalment, a la terra i allò local. Coincidència? Dies abans una persona propera em parlava d’un professor de matemàtiques que, a l’etapa de secundària, els va contagiar la passió per la seva matèria. Avui, dues o tres d’aquelles alumnes són enginyeres d’alt nivell, reconegudes internacionalment.

De forma semblant ho expressava Kacper Wierzchos (llegiu l’entrevista). I potser té raó: al final, tots som una mica fruit d’aquells professors que, en algun moment, ens van fer aixecar la mirada i creure que podíem arribar més lluny.