José Gálvez i Pau Gairí, els cervells darrere de ControlGun, la “caixa negra” de les pistoles

José, més enllà de l’alerta de munició, com canvia la psicologia de l’agent en saber que l’arma “pensa” en ell, amb ControlGun? 

José Gálvez: El canvi és total. En situacions estressants, hem vist agents intentant disparar una arma buida durant segons que semblen hores. Això és temps vital. Amb Control Gun, l’agent no ha de “processar” que s’ha quedat sense bales perquè el dispositiu li envia un senyal físic, vibratori o acústic, abans que passi. Això ens permet gestionar el temps amb seguretat: anar a buscar cobertura mentre encara tens una bala a la recambra. Passem de la reacció a la prevenció.

Pau, parleu del dispositiu com una “caixa negra”. Quina dificultat té digitalitzar un objecte tan analògic com una pistola? 

Pau Gairí: Molta, perquè les persones no som robòtiques; ens movem de forma aleatòria i això genera senyals molt complexos. El gran repte, més que un gran problema tècnic, és la suma de mil detalls: moviments del xassís en disparar o interferències de la llum solar que ens obligaven a tornar enrere i posar filtres. Hem trigat dos anys només a dissenyar l’algoritme actual, que ja té un 99% de fiabilitat. Ara el repte és la “generalització”: que l’algoritme funcioni en qualsevol dispositiu que no hagi vist mai, detectant les variables de cada fabricant.

El projecte va néixer fa cinc anys. Com ha estat aquesta col·laboració entre el món policial, el privat i l’acadèmic? 

José Gálvez: Ha estat clau el suport de gent com l’Antonio Brueño, president del Camp de Tir Olímpic de Lleida, que ens ha cedit les instal·lacions per provar-ho tot. També la Universitat de Lleida ha estat un motor indispensable. 

Pau Gairí: Tota la complexitat d’encapsular un algoritme d’IA en un dispositiu tan petit s’ha desenvolupat dins d’una tesi doctoral a la UdL, sota la direcció dels professors Marcel Tresanchez i Tomàs Pallejà. És un projecte ambiciós en què hem hagut de fer i desfer molt, fins a deixar la nostra empremta.

Què és el que més us sorprèn de tota la informació que heu anat recopilant al llarg d’aquest temps? 

José Gálvez: La capacitat de corregir errors humans que abans eren invisibles. El sistema pot arribar a detectar si estàs fent una sobrepressió al disparador o si l’angulació de l’arma no és la correcta en el moment del tret. Això ens permet donar suggeriments personalitzats a cada tirador. 

Pau Gairí: I la seguretat jurídica que aporta. En un moment de tensió, un agent pot patir “visió de túnel” i no recordar què ha passat. El dispositiu no envia les dades enlloc; es queden guardades localment com un registre cronològic objectiu. Si l’agent ha actuat correctament, aquesta “caixa negra” és la seva millor prova per estar tranquil i segur que la veritat quedarà registrada. Actua com un testimoni tecnològic imparcial que pot protegir davant de qualsevol dubte.