Igualet que els grans

Bé, igualet no. Perquè la delegació espanyola va acabar tercera, amb rècord de puntuació (cosa que no passa amb l’edició sènior) i l’audiència va ser infinitament menor, però el cas és que Eurovisió Júnior es va assemblar molt molt a la cita dels grans. És més, la majoria dels concursants semblaven clons i, encara que el certamen era reservat a cantants d’entre 9 i 14 anys, el vestuari, perruqueria i maquillatge els convertia en artistes de vint. Escenografia i realització idèntiques i fins i tot els comentaris semblaven triats del festival gran. Però el pitjor no va ser això (i encara cal agrair que va ser relativament àgil i sense gaires talls publicitaris), sinó el sistema de votació. I allà sí que van copiar els defectes dels adults. Per a què hi és el jurat de veritat si després la seua decisió no serveix per a res? Oficialment va guanyar el Kazakhstan, però el vot popular va donar la victòria a l’amfitriona Polònia després de l’error que cada país pogués votar-se a si mateix, amb la qual cosa l’avantatge estava en qui tingués més pes a les xarxes socials. Un desgavell, vaja.