Així us trobareu els pantans de Lleida aquesta Setmana Santa 2025: rècords, plens i amb activitats

La situació hídrica a Lleida ha experimentat un canvi substancial durant el darrer any. Els embassaments catalans han mostrat una recuperació notable, passant d'una situació preocupant fa un any a un escenari molt més optimista aquesta Setmana Santa de 2024. Les dades reflecteixen un increment significatiu en els nivells d'aigua emmagatzemada, proporcionant un respir important després d'anys de sequera persistent.

En termes globals, els pantans catalans han passat d'un 40,67% de capacitat durant la Setmana Santa de 2024 a un 85,67% actual, el que representa una millora de 45 punts percentuals. Aquesta recuperació ha estat especialment evident en determinades conques, tot i que encara hi ha diferències significatives entre els diversos sistemes hídrics.

Anàlisi detallada per conques: un mosaic de situacions

La conca de la Pallaresa presenta actualment un estat favorable amb un 85,82% de la seva capacitat total. El pantà de Sant Antoni i Talarn destaca especialment amb un 92,07% de la seva capacitat, seguit de Terradets amb un habitual 96,97%. Camarasa mostra xifres una mica més modestes, però igualment positives, amb un 74,85%. En comparació amb l'any passat, aquesta conca ha experimentat una millora substancial, ja que aleshores es trobava al 76,83% de la seva capacitat.

Pel que fa a la conca del Segre, l'evolució ha estat encara més espectacular. Actualment es troba al 96,10% de la seva capacitat total, amb el pantà de Rialb pràcticament ple (98,76%) i el d'Oliana en un saludable 83,33%. La transformació respecte a l'any passat resulta encara més impressionant quan observem que la conca del Segre només estava al 39,22% de la seva capacitat durant la Setmana Santa de 2023, amb Rialb en una situació especialment crítica (33%).

La conca de l'Ebre, representada pel gran embassament de Mequinença, mostra també una bona situació amb un 90,01% de la seva capacitat. Aquest pantà ha mantingut una estabilitat destacable, ja que l'any passat ja presentava un nivell d'ompliment del 92,27%, el que demostra la resiliència d'aquest sistema davant els períodes de sequera.

La Ribagorçana: el cas més paradigmàtic de recuperació

La situació més impressionant es troba a la conca de la Ribagorçana, que actualment està al 75,26% de la seva capacitat total. Aquesta xifra, tot i ser la més baixa entre les conques analitzades, representa una millora extraordinària respecte a la Setmana Santa de 2023, quan només estava al 40,67% de la seva capacitat.

Els pantans d'aquesta conca mostren situacions diverses: Escales es troba al 80,92% (davant el 54,61% de l'any passat), Santa Anna al 81,36% (una lleugera millora respecte al 83,90% anterior), però el cas més destacat és Canelles, que ha passat d'un alarmant 22,53% l'any passat a un saludable 71,87% actual, multiplicant per tres la seva capacitat.

Factors clau en la recuperació dels recursos hídrics

Aquesta millora generalitzada s'explica principalment per les abundants precipitacions registrades durant la tardor i l'hivern, així com per les nevades a les capçaleres dels rius, que han proporcionat un cabal constant durant el desglaç. A més, les polítiques de gestió hídrica més restrictives implementades durant els períodes de sequera extrema han contribuït a una utilització més eficient dels recursos disponibles.

Cal destacar també que les campanyes de conscienciació ciutadana han jugat un paper important en la reducció del consum domèstic, mentre que el sector agrícola ha adoptat tècniques de reg més eficients. Tot això, combinat amb les condicions meteorològiques favorables, ha permès aquesta notable recuperació.

Perspectives de cara a l'estiu i reptes pendents

Tot i que la situació actual permet afrontar amb optimisme moderat la temporada estival, els experts en gestió hídrica adverteixen de la necessitat de mantenir les mesures d'estalvi i eficiència. L'arribada de l'estiu comportarà un increment significatiu de la demanda, tant per al consum humà com per a l'agricultura, i les altes temperatures poden accelerar l'evaporació als embassaments.

Les autoritats competents en matèria d'aigua insisteixen en la importància de no abaixar la guàrdia. Consideren essencial aprofitar aquesta conjuntura favorable per millorar les infraestructures hídriques, implementar sistemes de reutilització d'aigües i continuar amb les campanyes de sensibilització ciutadana.

Dades comparatives: Setmana Santa 2024 vs 2025

El contrast entre les xifres d'enguany i les de fa dotze mesos evidencia la magnitud del canvi. A la conca de la Pallaresa, Talarn ha passat del 62,56% al 92,07%, Camarasa del 92,64% al 74,85% (un descens puntual), mentre que Terradets manté nivells similars amb un 96,97%.

El canvi més dràstic s'observa al sistema Segre-Rialb, que ha passat d'una situació global del 39,22% a l'actual 96,10%, amb l'embassament de Rialb com a protagonista d'aquesta transformació (del 33% al 98,76%). A la Ribagorçana, Canelles exemplifica perfectament aquest canvi de paradigma, multiplicant per tres el seu volum emmagatzemat.

Conseqüències per als ecosistemes i la biodiversitat

Aquesta recuperació dels nivells d'aigua no només té importància des del punt de vista del subministrament humà i agrícola, sinó que també comporta beneficis significatius per als ecosistemes fluvials i la biodiversitat associada. Els cabals ecològics més elevats afavoreixen la recuperació de les poblacions piscícoles i altres espècies aquàtiques que havien patit especialment durant els períodes de sequera.

Els experts en biologia fluvial assenyalen que, tot i la millora, encara cal temps perquè els ecosistemes es recuperin completament dels impactes acumulats durant els anys de sequera persistent. La gestió adequada d'aquests recursos hídrics recuperats serà fonamental per garantir la salut dels nostres rius i embassaments a llarg termini.