Un expert en incendis, sobre el foc a la Segarra: "Tenim zones de Catalunya que són una bomba de rellotgeria"

Com a expert en incendis de vegetació, quina anàlisi fa d’aquest foc?

Encara és aviat però està clar que és el més potent de sisena generació ocorregut aquí, amb la particularitat que es van cremar majoritàriament camps de cereal amb una gran velocitat, com si fossin una metxa.

Precisament s’ha destacat que va arribar a assolir els vint-i-vuit quilòmetres per hora. És molt, no?

És inèdit. Perquè el lector es faci una idea, hi ha focs de comportament extrem que van a tres quilòmetres per hora, és gairebé deu vegades més. I les mànegues dels Bombers poden atacar 300 metres en una hora.

I què és el que es pot per atacar-los?

No es pot fer pràcticament res perquè superen la capacitat d’extinció. Cal deixar que acabi morint de gana o esperar que plogui. És a dir, que no tingui combustible per cremar. És una catàstrofe per a l’àmbit rural.

Què suposen aquest tipus d’incendis?

És un problema urbà, un problema de seguretat pública. Per exemple, es calcula que anualment, a escala global, moren 330.000 persones prematurament per inhalació de fums. A Califòrnia, on s’han produït molts, han estat 52.000 morts prematures per inhalació de fums entre 2008 i 2018.

Se’ls denomina incendis de sisena generació. Què significa, això?

L’evolució dels focs a causa de l’abandó rural, a l’urbanisme i al canvi climàtic. Els incendis d’entre els anys 50 i 70 que podien apagar-se amb un tallafoc han anat evolucionant en perillositat fins als de cinquena generació, amb simultaneïtat de fronts, i els de sisena generació, que creguin pirocúmuls, a causa dels efectes del canvi climàtic i a un major combustible.

Està clar que el canvi climàtic és un dels factors. Què s’hi pot fer i com es poden combatre?

Cal deixar de fer-nos els sorpresos amb el canvi climàtic, que va en augment. Cal apostar per la bioeconomia, el desenvolupament rural i crear paisatge amb mosaics per mitigar perquè el risc zero no existeix.

Fa temps que s’adverteix de megafocs. Quines zones de Catalunya tenen més risc?

Especialment el Prepirineu i d’aquí a uns anys ho serà el Pirineu. També l’Empordà o les Terres de l’Ebre pels forts vents. Hi ha zones que són una bomba de rellotgeria perquè hi ha molts arbres morts. El pitjor serà que hi hagi una simultaneïtat.