El Pirineu de Lleida s’omple a l’estiu amb més de 21.000 persones entre turistes i antics veïns

L’estiu comporta canvis notables en la distribució demogràfica de Lleida, on el Pirineu guanya més de 21.000 habitants constants entre turistes i antics veïns retornats mentre el pla n’arriba a perdre 16.000, en ambdós casos amb una concentració a les petites poblacions que tensa els seus serveis, especialment els d’aigua i neteja.

El Pirineu de Lleida guanya a l’estiu més de 21.000 persones, l’equivalent a la població habitual de l’Alt Urgell, la seua comarca més poblada. L’arribada de turistes i el retorn d’antics veïns i els seus descendents té un potent impacte econòmic en el comerç i l’hostaleria de les àrees on es dona aquest fenomen. Alhora, posa a prova la capacitat dels serveis públics dels municipis amb menys habitants, en especial els de subministrament i sanejament d’aigua i els de recollida d’escombraries i neteja viària.

Els turistes i els antics veïns emigrats que retornen a les seues localitats d’origen superen amb escreix els residents que viatgen uns dies fora del Pirineu durant l’estiu. L’augment de població constant sobre el terreny de 21.186 persones resulta més gran que la població resident real de l’Alt Urgell amb 20.762, gairebé duplica la d’Aran (10.496), està a prop de triplicar la del Sobirà (7.288) i quintuplica la de l’Alta Ribagorça (4.019), segons les dades de l’Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya).

El Pallars Sobirà acull de manera constant 6.928 turistes i retornats a l’estiu, gairebé el doble de la seua població resident, mentre que tant Aran com l’Alta Ribagorça arriben a augmentar més d’un 50%, al sumar la primera 5.868 habitants estacionals quan el registre habitual és de 10.496 i afegir-ne la segona 2.408 als 4.019 que registra normalment.

Aquesta tendència, no obstant, té excepcions: municipis com la Seu o la Pobla veuen reduir-se la població a l’estiu al no compensar del tot l’arribada de visitants la sortida de residents habituals (la primera en perd 30 i la segona 38).

Al pla de Lleida la constant és una altra: totes les comarques perden població constant, fins a 16.089 en el seu conjunt amb una forquilla que va dels 725 de les Garrigues als 9.055 del Segrià. En tots els casos aquest fenomen es concentra les capçaleres i els nuclis mitjans, mentre que els petits municipis, en general, la guanyen.

La minva general de 725 persones a les Garrigues revela un creixement en el que no sigui Juneda (-359), les Borges Blanques (-259) i Arbeca (-151), i la de 1.544 de l’Urgell indica el mateix fora de Tàrrega (-1.601), Agramunt (-523), Bellpuig (-430), la Fuliola (- 84) i Anglesola (-41). El cas de Nalec Un dels municipis que més creixement estival registren a l’Urgell és Nalec, el menys poblat de la comarca. La tranquil·la rutina dels tot just 85 habitants censats es veu alterada entre els mesos de juny i setembre, quan la població gairebé es quadruplica per arribar a les 350 persones, la majoria instal· lades en segones residències de famílies que mantenen la casa en la qual van nàixer o que va ser dels seus avis. 

“Aquesta gran variació demogràfica, ben rebuda per la comunitat, suposa també un gran desafiament per a l’ajuntament i per a l’organització dels serveis bàsics”, explica l’alcaldessa, Susi Sansó. El principal problema rau en el fet que els ajuts econòmics i els ingressos assignats a Nalec depenen del número d’empadronats, quan aquest municipi està obligat a mantenir infraestructures i serveis dimensionats per a una població molt més gran. “Els costos són molt elevats en relació amb els fons disponibles”, lamenta en aquest sentit. A l’estiu, “des de l’ajuntament i amb la col·laboració activa dels veïns, revisem les reserves d’aigua cada dos dies, augmentem la freqüència de neteja dels embornals i vetllem per la neteja general del poble, malgrat no tenir agutzil propi,” explica l’alcaldessa. 

La coordinació del servei mèdic, que només visita Nalec una vegada per setmana, requereix especial atenció davant de l’augment de població. Nalec manté obertes les piscines i s’organitzen activitats com a cine a l’aire lliure. “Tot amb recursos i personal molt limitats i amb la col·laboració i el compromís de la comunitat”, destaca Sansó. Una comissió organitza els actes de la festa major de finals de juliol, sempre en consens amb l’ajuntament, i aquest assumeix la gestió de la resta d’esdeveniments estiuencs.