Lleida, refugi nuclear: dels vestidors de Maials per descontaminar al Barris Nord per allotjar

Maials té quatre vestidors amb dutxes al costat del poliesportiu i les piscines municipals, i està a punt d’estrenar-ne dos més. Hi caben unes setanta persones, una capacitat considerable per a un poble de menys de mil habitants. Els utilitzen de forma habitual els qui juguen a futbol sala al pavelló i els banyistes a l’estiu, però en realitat tenen un propòsit molt diferent: fer front a emergències nuclears a la central d’Ascó.

Els vestidors i les dutxes de Maials són una estació de classificació i descontaminació (ECD), una de les tres habilitades per rebre persones desplaçades si una fuita radioactiva obligués a evacuar l’entorn de la central. Les altres dos són a Falset i Gandesa. Així ho estableix el pla d’emergència nuclear de Tarragona (Penta), que engloba les instal·lacions d’Ascó i Vandellòs.

El ministeri d’Interior pagarà la pràctica totalitat dels 85.000 euros que han costat els nous vestidors de Maials, igual que en va pagar més de 50.000 per reformar-ne dos més el 2022. Per portar a terme aquestes obres, l’ajuntament demana subvencions estatals per a municipis en l’entorn de centrals nuclears. Aquests ajuts tenen com a finalitat conservar en bon estat edificis i equipament per afrontar emergències per radioactivitat, però cap norma no impedeix de donar-los altres usos en el dia a dia. És el que fa Maials. Els fons estatals van pagar fa dos anys una pick-up amb sirenes, megafonia i emissora de ràdio. Mentre no sigui necessària com a vehicle de protecció civil, la brigada municipal la utilitza en el seu treball quotidià.

L’alcalde, David Masot, argumenta que donar un ús habitual a l’ECD i al vehicle “evita que es deteriorin i garanteix que funcionin quan facin falta”. Els diners de l’Estat també van costejar fa un quart de segle bona part del poliesportiu, on dos estades que ara utilitzen entitats locals es convertirien en un centre de control en cas de fuita radioactiva. Fins i tot la teulada que cobreix el trajecte entre el pavelló i els vestidors es va pagar amb aquests ajuts de l’Estat. “És perquè els evacuats es puguin protegir si cau pluja radioactiva”, va apuntar Masot.

La descontaminació és només la primera etapa en les rutes d’evacuació. Si els desplaçats no poguessin tornar a les seues cases el mateix dia en què es declara l’emergència, està previst derivar-los a una Àrea Base de Recepció Social (ABRS), llocs habilitats per facilitar-los allotjament i menjar. N’hi ha quatre d’adscrites a Ascó i Vandellòs i n’hi ha a Lleida, Reus, Tortosa i Tarragona.

Tal com passa a Maials, l’ABRS de Lleida és també un equipament lúdic i esportiu. És el pavelló Barris Nord, que emmagatzema racions, llits plegables, mantes i articles d’higiene personal per refugiar unes 360 persones.

La decisió d’activar el pla d’emergències, d’evacuar poblacions i l’elecció de les rutes per fer-ho correspon al director del Penta, un càrrec que recau sobre el delegat del Govern a Catalunya. És al capdavant d’una estructura jeràrquica que integra les administracions locals, de l’Estat i la Generalitat. Aquest organisme decideix a quin ECD han d’anar els desplaçats per descontaminar-se, si cal traslladar-los des d’allà a una àrea de recepció social i en quin donar-los refugi.

Maials i Lleida conformen una de les vies d’evacuació perquè la província queda fora de l’àrea de més risc immediat en cas de fuita radioactiva a Ascó o Vandellòs. El perill més gran es troba a l’anomenada zona I del Penta, que engloba els municipis en un radi de 10 quilòmetres respecte als reactors d’Ascó i Vandellòs, tots a la província de Tarragona. A les comarques lleidatanes, el pla d’emergències inclou dinou municipis en l’anomenada zona II, que inclou un radi d’entre 10 i 30 quilòmetres respecte a les centrals nuclears.

Deu d’aquests municipis estan a les Garrigues. Són l’Albagés, Bellaguarda, Bovera, el Cogul, la Granadella, Granyena, Juncosa, la Pobla de Cérvoles, el Solerà i els Torms. La resta es troba el Segrià: Aitona, Alcanó, Almatret, la Granja d’Escarp, Llardecans, Maials, Sarroca, Seròs i Torrebesses. Tots ells estan allunyats de l’àrea que exigiria una intervenció urgent en cas de fuita radioactiva, però el Penta adverteix que quedarien exposats a altres riscos a llarg termini i que revertir-los requeriria “mesures de llarga durada”.

A la zona II “les vies d’exposició a la radiació estan associades al material radioactiu dipositat al sòl després de l’accident”, segons el pla d’emergències. Això exigeix “planificar mesures de protecció per reduir les dosis a llarg termini provinents de les substàncies radioactives dipositades i de la ingestió d’aliments i aigua contaminats”.

Racions, llits i estris de lavabo per acollir desplaçats

El pavelló Barris Nord de Lleida és un equipament clau del Pla d’Emergència Nuclear de Tarragona (Penta), ja que seria un dels centres d’acolliment i distribució dels ciutadans de les poblacions pròximes a les centrals d’Ascó i Vandellòs en cas que hi hagués una fuita radioactiva. 

Concretament, la casa de l’Hiopos Lleida rebria els veïns de les poblacions que es troben dins d’un radi de 10 quilòmetres de les centrals nuclears. Per fer front a una catàstrofe d’aquest tipus, a les entranyes del pavelló hi ha apilades caixes amb racions de supervivència per a la població civil, així com equips de descans amb llits plegables, mantes i estris de lavabo personal. En total, el Barris Nord podria actuar com a refugi temporal per a aproximadament 360 persones. 

El motiu pel qual Lleida necessita una infraestructura d’aquest tipus és perquè la ciutat no està afectada per risc nuclear, però es troba a menys de 100 quilòmetres d’Ascó i Vandellòs, concretament, a 47,2 quilòmetres i a 76,6 quilòmetres, respectivament.