HABITATGE
Lleida deixa de ser zona residencial tensionada per la “contenció” dels preus malgrat que els lloguers continuen pujant
Es deixaran d’aplicar mesures com ara limitar l’import dels arrendaments. La Generalitat afirma que l’exclou a l’apreciar “contenció” dels preus i per les “diverses polítiques d’habitatge”
Lleida ha sortit del mapa de zones de mercat residencial tensionat (ZMRT), malgrat que el preu de lloguer hagi pujat un 0.97% respecte al primer trimestre del 2025. La Generalitat va actualitzar ahir la declaració de zones tensionades, en la qual la ciutat es queda fora al costat de Cevera i Guissona. Això implicarà que en aquests municipis lleidatans es deixaran d’aplicar els límits als preus dels arrendaments. El març del 2027 expirarà la vigència de tres anys de la primera declaració.
La Generalitat va afirmar que l’exclusió de Lleida es deu al fet que la situació del mercat immobiliari ha “millorat” per l’“aplicació del límit dels preus del lloguer” i per “les diverses polítiques d’habitatge”.
Tanmateix, les dades del mateix Govern reflecteixen una pujada en els arrendaments. El preu mitjà d’un lloguer a la ciutat era de 553,43 euros durant el primer trimestre de l’any passat.
Des d’aleshores, els lloguers han registrat una pujada interanual fins a arribar als 558,72 euros en el primer trimestre de l’any 2026, segons la mateixa font.
La consellera de Territori i Habitatge, Sílvia Paneque, va recordar que la intervenció en el mercat ha de ser “temporal i extraordinària” i que les ZMRT inclouen localitats on la càrrega mitjana del cost del lloguer o la hipoteca supera el 30% dels ingressos mitjans i el preu de compra o lloguer hagi acumulat un creixement en els tres punts percentuals sobre l’IPC en els últims tres anys.
La nova declaració de zones tensionades, amb 301 municipis afectats, 31 localitats més, mantindrà 118 poblacions que continuen conservant les condicions de tensió en el mercat de la vivenda. Totes sumen 5.919.365 persones.
Les 53 noves localitats que se sumen a les zones tenses tenen una població conjunta de 255.751. Entre els municipis que surten del mapa de les ZMRT es troben ciutats com Lleida, Reus, Granollers, Mollet del Vallès o Figueres. Engloben 634.171 persones.
El Sindicat de Llogaters va considerar “absurd” que Lleida i altres municipis perdin la regulació dels preus de lloguer “com si ja no tinguessin problemes amb el lloguer”.
Així mateix, van advertir que alçar la regulació implicarà una nova pujada del preu del lloguer. “En els últims dos anys, ha pujat un 9,5% als municipis sense regulació, mentre que es mantenia congelat en els regulats”, va afegir.
Per la seua part, el president del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Lleida, Josep Maria Esteve, va celebrar la notícia, ja que pot suposar un “canvi radical” en el mercat de de l’habitatge.
Segons assenyala Esteve, fins ara les limitacions en els lloguers han estat “contraproduents” per als propietaris i a partir d’ara es “permetrà al mercat lliure regularitzar-se sol”.
Cervera i Guissona en surten i hi entren 7 municipis a la província
Són Rosselló i Torrefarrera, al Segrià; Vallfogona de Balaguer, a la Noguera; Agramunt, a l’Urgell; Torà, al Solsonès; la Pobla de Segur, al Pallars Jussà, i Montferrer i Castellbò i Ribera d’Urgellet, a l’Alt Urgell. Les comarques de Girona són les que incorporen més localitats, amb setze, seguida de la Catalunya Central, amb nou, i el Camp de Tarragona, amb set.
