Una jove de Mollerussa torna a caminar i és autònoma després de patir amputacions a causa d'un bacteri

“Estic orgullosa del meu físic perquè gràcies a això soc viva i tinc una segona oportunitat.” No és fàcil trobar persones com l’Ariadna, que després d’un any en què ha vist la mort molt de prop i ha patit l’amputació de les seues extremitats, pot mantenir l’optimisme necessari que li permet seguir endavant. 

Diu que sempre s’ha caracteritzat per ser una persona optimista, però que ara ha descobert dos adjectius més que la poden definir: lluitadora i resilient. “No sabia que el meu optimisme em podia portar a una resiliència que m’ha fet superar una cosa que no sabia que podia superar.”

Tot va començar el 14 de febrer del 2023, quan li van donar la baixa laboral per una grip. Feia només una setmana que havia començat a treballar en un col·legi com a professora substituta. En aquell moment res no li feia pensar que la matinada del 15 al 16 de febrer estaria a Urgències de l’Arnau de Vilanova, envoltada de metges, intentant esbrinar per què el cor, el fetge, els ronyons i els pulmons li fallaven. “Veia molts metges i no sabia si era normal o, no perquè mai havia estat ingressada. Em van preguntar si alguna vegada m’havien col·locat una via intravenosa. Vaig respondre que no, i això és l’últim que recordo.”

L’Ariadna va entrar en coma i va ser traslladada a l’UCI del Vall d’Hebron, on va quedar-se en aquest estat durant dos setmanes. “Vaig començar a obrir els ulls el 2 de març, però els meus primers records són del dia 10. La família em va preguntar si sabia per què era allà, però no en tenia ni idea”, diu. 

Va ser llavors quan es va adonar de la gravetat de la situació. Va tenir una fallada multiorgànica per complicacions de la grip A i per una infecció del bacteri pyogenes. 

Li van posar una ECMO (oxigenació per membrana extracorpòria), que la va mantenir amb vida fent circular la sang fins als òrgans vitals. “Em vaig quedar molt prima, pesava quaranta quilos, quinze menys del que era habitual”. La pitjor notícia va arribar al cap de pocs dies, quan li van dir que a causa de la insuficiència cardíaca, les extremitats no li responien a cap estímul, provocant una necrosi que va obligar a amputar les cames, braç esquerre i la meitat de la mà dreta. “Els meus primers sentiments van ser de negació i desesperació, com si el meu cos em traís. Van haver de passar diversos dies fins a acceptar que era el preu que havia de pagar per ser viva.” 

Recorda que van ser dies durs i només esperava la visita dels seus pares i del Sergi, la seua parella, que feien el viatge cada dia des de Mollerussa i Tàrrega per visitar-la durant les poques hores que l’UCI ho permet. Això sí, recorda un dia amb especial il·lusió: “El meu millor dia al Vall d’Hebron va ser quan em van treure a veure el sol. Estava connectada a l’ECMO, sense poder-me moure, però va ser una felicitat brutal poder veure el cel, persones i moviment”.

Finalment, el 3 d’abril el seu cos va aconseguir funcionar sense l’ajuda de la màquina i els metges van decidir desconnectar-la de l’ECMO. Dos dies més tard la van traslladar a l’Arnau de Vilanova, on va ser operada al cap d’un mes per amputar-li les cames, el braç esquerre i part de la seua mà dreta afectats per la necrosi. Destaca que va afrontar l’operació totalment conscienciada i tenia la sensació que mirar el seu cos era un xoc més fort per als altres que per a ella mateixa. “Ho vaig assumir de la millor manera. Fins i tot amb la meua parella fèiem broma sobre el meu cos. El millor era que les coses tornaven a dependre de mi”, afirma.

I així va ser, perquè només dos setmanes després de l’operació, l’Ariadna va començar les sessions diàries de recuperació, que avui dia encara continuen, a la sala de rehabilitació de l’Arnau de Vilanova. Fa tota mena d’exercicis de fisioteràpia i teràpia ocupacional. Porta dos pròtesis a les cames i una altra al braç esquerre, que li permeten ser autònoma.

“M’agradaria tornar a treballar i tinc al cap conduir de nou. Ho trobo a faltar i en tinc ganes”, assenyala. Vol sentir-se una persona independent i que la gent normalitzi aquest tipus de situacions. Per això ha creat un perfil a TikTok per explicar el seu dia a dia i mostrar l’abans i el després. “Tinc melancolia del passat, no ho negaré, però ara valoro molt més les coses que em passen. A casa meua, ho celebrarem com un nou aniversari”, conclou.

Cronologia