Reparació als funcionaris de la Diputació de Lleida represaliats i depurats

La diputació de Lleida va celebrar ahir un acte solemne de reparació dels 537 funcionaris i treballadors interins que van ser represaliats per la dictadura franquista. L’homenatge va posar els familiars de les víctimes en el centre, amb l’assistència d’uns 170, per treure a la llum unes històries truncades per la guerra i la repressió Enllaç al llistat de la Diputació de Lleida.

Marginats i represaliats per servir al bé comú. Ahir, la diputació de Lleida va voler fer un pas més per reparar la memòria i la dignitat dels funcionaris i treballadors interins que van ser depurats per la dictadura. Es va fer amb un ple extraordinari i un acte solemne que va comptar amb l’assistència d’uns 170 familiars. El treball d’investigació que ha portat a terme el Servei d’Arxius, Estudis i Informació de la Diputació ha pogut documentar un total de 701 funcionaris i interins en el període de 1931-1939. D’aquests, 537 van patir algun tipus de càstig o represàlia. L’objectiu era eliminar de l’administració tota persona sospitosa d’haver col·laborat amb els republicans i de ser desafecta al nou règim de Franco i, sobretot, assegurar-se la fidelitat política i ideològica. Una depuració que va truncar la vida dels represaliats i de les seues famílies. Elles van ser les protagonistes de l’homenatge.

En total, es van cursar 188 expedients de depuració, dels quals 91 van patir càstigs i onze ja no es van presentar al procés perquè sabien el que els esperava. La resta de depurats, fins arribar al mig miler, era personal eventual contractat pels serveis de guerra o empleats, la majoria dones, que van substituir les monges que portaven àrees de beneficència i hospitalària. “Va suposar un drama personal i familiar i era un deure democràtic ineludible”, va destacar el president de la Diputació, Joan Talarn, qui va assenyalar que “no canviarà el dolor però és un pas que ha de fer una democràcia forta, que assumeix el seu passat per fer un futur més just”. Tots els diputats van votar a favor d’anul·lar els expedients de depuració i van avalar la reparació “de la dignitat” i la preservació de la memòria.

Per conèixer les històries que hi ha darrere dels noms d’aquesta llista tan llarga de represaliats, en l’acte va intervenir la doctora Maris Köpcke Tinturé, investigadora del projecte Dignity de la Universitat de Barcelona, neta de Luís Tinturé, que va recordar que “la nostra dignitat encara està per escriure, segons com nosaltres tractem els treballadors que avui dia es troben en situacions precàries”. També es va poder escoltar la veu, gravada pels seus nets, de Maria Curtó, que va treballar a la Maternitat i que va haver de fugir amb l’entrada de les tropes franquistes. Acompanyats per la interpretació musical de Júlia Cruz i Abraham Loho, les famílies van rebre un document simbòlic de reparació i es va instal·lar una placa commemorativa al passadís d’entrada a la Sala Viladrich.

“No podem repetir el que va passar ni banalitzar tot el que va significar”

Infermeres, peons, mecanògrafes, secretaris, metges, mestres, capatassos. Una llista que es pot consultar al web de la Diputació i que és tan llarga perquè aquells que van entrar a treballar a partir del 18 de juliol del 1936 van ser acomiadats de forma automàtica. “Aquests noms silenciats eren persones que tenien una història i que, a causa de la guerra, la van veure truncada”, va destacar Teresa Ibars, cap del Servei d’Arxius, Estudis i Informació de la diputació de Lleida. “No podem repetir el que va passar ni banalitzar el que va significar”, va defensar. La institució va mostrar el seu compromís de continuar treballant “perquè la barbàrie no es repeteixi”.