Nova carta en el polèmica pel públic d'un concert del Pot Petit: 'Rèplica a la mare desubicada'

Imatge d'arxiu d'un concert del Pot Petit.
En català diem que “qui no vulgui pols que no vagi a l’era”. En aquest cas, si no vols viure un concert com el que és, no hi vagis. Per a la teva informació, no estava al davant de tot el dia del concert, més aviat al mig, escurat cap a la dreta (enllaç a la carta a què fa referència). Evidentment, tots tenim dret a saltar, cantar i ballar en un concert, i el fet d’estar més endavant o menys no t’ho impedeix, per tant, no entenc aquesta referència que fas. Tampoc t’ho impedeix el fet de no poder veure en la seva totalitat l’escenari, els músics o altres elements. Normal. És un concert. Aquestes qüestions s’haurien de sobreentendre.
Et compro, d’altra banda, que es podria habilitar un espai per a cotxets perquè tots sabem que són peces grans i molestes. Però no que s’hagi d’organitzar diferent ni molt menys que els músics hagin de prendre part (com demanava la primera carta). És un concert. Un concert no és un espai equiparable al d’una llar d’infants en la qual deixes el fill lliurement ballant al davant de l’escenari per tu anar-te’n al darrere (després passen desgràcies...). Si per aquest motiu els hem de carregar a l’esquena o als braços... és el que hi ha, ets a un concert.
Per exemple: un esdeveniment esportiu no el viuràs igual assegut al sofà de casa que en viu; el gaudiràs diferent. Però no es pot pretendre anar-hi en viu i gaudir-lo com al sofà de casa. Sempre pots decidir no anar-hi si no vols assumir-ho. És per això que reitero la idea de la desubicació. Per acabar, tampoc comparteixo l’opinió que la meva carta anterior fos aspra, més aviat era clara davant de la imposició que molts pares vam patir, reitero, pròpia d’actituds incíviques, acomodades i provincianes (per no dir autoritàries) per part d’una oligarquia d’assistents.
ENQUESTA:
LES CARTES ANTERIORS:
Carta a la directora
Una crítica als pares irresponsables del concert del 'Pot Petit'
LAIA ROFES CORTADA
Carta a la directora