Quina pressió demogràfica genera la campanya de la fruita a les poblacions del Baix Cinca i Lleida?

L'entrada a les èpoques estivals al pla de Lleida i a zones del Baix Cinca, a l'Aragó, signifiquen també l'inici de la campanya de la fruita i, per tant, l'arribada massiva de temporers i temporeres que venen a treballar per la campanya de la fruita. Venen d'arreu de l'estat i després de sortir de la campanya de la maduixa (a Huelva i Jaén, principalment) i de la taronja (País Valencià) que ja han arribat a la recta final.

I amb els temporers arriben algunes problemàtiques que es repeteixen any rere any: persones campant pel carrer, campaments il·legals i serveis municipals desbordats. 

L'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, va obrir el meló de la polèmica assegurant que tenia constància de que ajuntaments del sud d'Espanya pagaven el viatge als temporers per a que anessin fins a Lleida. 

El cert és que, des de fa unes setmanes es repeteix una imatge que és cíclica i anual: assentaments de persones a la ciutat de Lleida, que enguany no només han aparegut al Centre Històric, sinó també en barris com Balàfia. Ho explicava fa poc Sònia Espín. 

El que també es repeteix cíclicament cada any a la ciutat de Lleida són les crítiques i retrets entre uns i altres. Els que són a l'oposició acusen als que manen de no tenir cap pla, mentre els que manen s'afanyen en demostrar que ells sí que actuen i tenien un pla.

I entitats com Fruita amb Justícia Social denuncien recurrentment uns i altres de, precisament, no tenir cap mena de pla per aquestes persones. 

Capítol a part mereixeria el cas de l'alberg per a temporers de la ciutat de Lleida, que sembla que, també cíclicament, apareix i desapareix de damunt de la taula segons es mouen els calendaris electorals. 

Com sigui, Lleida acaba d'obrir de nou el pavelló de la Fira dedicat a allotjar els temporers, que fa la funció d'alberg, i que es va estrenar amb tensió ja que algunes persones que hi volien dormir es van quedar a fora. Ho explicava Santi Costa Domingo. 

Però es tracta d'un tema que no només afecta a Lleida cuitat, sinó a la majoria de poblacions del pla de Lleida i també poblacions del Baix Cinca, ja a l'Aragó. Aquests pobles veuen any rere any desbordats els seus servei socials per l'arribada en massa d'aquesta gent que ve a treballar. 

Rosa Pujol, alcaldessa d'Aitona, explica que a la seva població duplicaran els habitants, i Josep Antoni Romia, alcalde de Seròs, diu que ja fa dies que hi ha persones dormint pels carrers. A Fraga Càritas i l'ajuntament posa en marxa quatre habitatges prefabricats perquè l'alberg s'ha desbordat. Ho explicava Eduardo Bayona en aquest reportatge. 

Però el titular d'aquest article parlava de la pressió demogràfica. Hi ha consens que de maig a setembre la població al Baix Cinca, que té una població estable de 25.000 persones, creix entre 8.000 i 10.000 persones. I al Segrià, el Pla d'Urgell, l'Urgell, les Garrigues o la Noguera, creix fins entre 20.000 i 25.000 persones.