Sobren motius per al 8-M i sobra el masclisme
Un total de 46 dones van morir en mans de les seues parelles o exparelles l’any passat a Espanya. A Catalunya van ser 11. Des de començament d’any, a tot l’Estat ja són deu les que han estat assassinades. Des del 2003, quan van començar a comptabilitzar-se les víctimes de violència masclista, són més d’un miler, 159 de les quals a Catalunya. Aquesta és la realitat. La violència intrafamiliar de la qual parla la ultradreta afecta bàsicament dones i nens. Les denúncies d’agressions sexuals, la gran majoria envers dones, van a l’alça. La por d’anar soles de nit pel carrer és molt més gran entre les joves que entre els homes de la seua edat. El sou mitjà de les lleidatanes el 2024 va ser de 21.954 euros anuals, 2.899 menys que el dels homes. Aquesta diferència no obeeix al fet que una dona acostumi a cobrar menys per la mateixa feina, sinó que ocupen llocs de treball més mal remunerats i, a més, dins de les empreses la majoria dels directius continuen sent homes. Segons les últimes dades de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, la presència femenina als llocs de poder és limitada al 24,3% en les empreses que cotitzen a la borsa, mig punt menys que fa un any. Un altre informe detalla que el percentatge de directives executives (CEO) a Espanya es limita al 18,5%, deu punts menys que fa tres anys, per la qual cosa en lloc d’avançar cap a la paritat, es va enrere. En les administracions públiques, elles assumeixen dos terceres parts dels contractes temporals (el 66,3%). Les dones són les que continuen portant el pes de les feines de casa i de la cura dels nens i dels avis. Diversos estudis indiquen que el temps que dediquen a aquesta finalitat gairebé dobla el dels homes i, a més, són elles les que s’encarreguen de planificar les tasques domèstiques. Les dones també són les que sol·liciten la majoria de les reduccions de la jornada laboral per a la cura dels fills, la qual cosa repercuteix negativament en la seua carrera professional. Cal preguntar-se si els homes no estan capacitats per cuidar els nens, que ho estan, o bé no estan disposats a perjudicar la seua projecció laboral. I per si fos poc, ara la intel·ligència artificial, l’ús de la qual s’ha generalitzat en la selecció de personal, utilitza algoritmes que discriminen les dones.
Malgrat tots els motius enumerats, augmenta el nombre d’adolescents i homes joves que consideren que el feminisme ha anat massa lluny i que ara són ells els discriminats. Es pot admetre que hi ha discursos feministes contraproduents, però les dades són les que són i es poden contrastar. El problema és que han crescut immersos en xarxes socials que ofereixen una visió distorsionada. Elon Musk i la resta de magnats que les dominen es mouen per interessos que tenen poc a veure amb la igualtat entre homes i dones.
