No he estat mai un periodista d’aula, o almenys això és el que diu el meu expedient acadèmic. La meva facultat ha estat, i encara ho és, la redacció de SEGRE.La primera classe va ser a finals de desembre del 20...
En aquesta feina, ens toca sovint viure desgràcies de ben a prop. Per sort, solen ser alienes, però tractar, just en el pitjor moment, amb gent que ha patit un daltabaix o ho ha perdut tot requereix una certa s...
Era un divendres de juliol del 2000 quan vaig rebre una trucada preguntant-me si estava disposada a començar a treballar a SEGRE aquell dilluns. I tant que sí! Ho recordo bé, perquè estava a punt de marxar a ce...
Veniu escriptors i críticsQue creieu saber-ho totCal tenir els ulls obertsI canviar, si canvia el mónNo correu tampoc massaLa ruleta està girantNingú no pot saberEl lloc on pararàVigileu, qui perd avuiGuanyarà ...
Any 2001. Comença el segle XXI. És l’era de les noves tecnologies, de la globalització. El primer iPod es va posar a la venda mentre el món es començava a acostumar a enviar correus electrònics en lloc de carte...
Quan encara no tenia 10 anys, somiava que l’any 2000 aniríem amb cotxes que volarien i tots podríem viatjar en coets espacials. Evidentment, de gran volia ser astronauta. Suposo que aquests desitjos devien ten...
Un dels últims anys de la sensació de comprar barat que donava la pesseta van passar coses per les quals es va haver de pagar un preu social molt alt. L’inici de l’embassament de Rialb va suposar que tot un pob...
Fins que Monica Lewinsky no va aparèixer en escena amb el seu vestit tacat, una becària era simplement una estudiant o una acabada de graduar que feia pràctiques a canvi d’una (escassa) remuneració econòmica. L...
Enguany celebrem el trenta-cinquè aniversari del naixement d’aquest nostre diari, que, sens dubte, ha marcat tant generacions de lectors com fornades de periodistes del territori. Entre els darrers, uns han tr...
El 2 de gener del 1996, a l’Ateneu de Tàrrega, es va presentar el grup lleidatà de música afrocubana Guaramanbique. Liderava el projecte el mestre Carlos Manuel Molina. A la bateria, hi havia el meu amic Miqu...
Feia segon de Periodisme a l’Autònoma de Barcelona i em moria de ganes d’entrar a treballar en un diari. No en tenia ni idea, només sabia que m’agradava escriure i que volia viure noves experiències. Esperona...
La realitat sempre supera la ficció. De fet, va ser un cas digne de veure al CSI Las Vegas de Gil Grissom o d’un capítol de Patrick Jane, a El mentalista, o del més espavilat Sherlock Holmes de la BBC. La desa...
Sona el telèfon: “Una senyora pregunta per tu.” En aquella època, a mitjans dels noranta, eren freqüents les visites de persones que venien a la redacció del diari per parlar amb periodistes. Per bé i per mal. ...
